L'OCU denuncia una coneguda web russa de microcrèdits per estafa
L'Organizació dels Consumidors i Usuaris ha detectat centenars de queixes contra Kviku per interessos abusius arran d'una consulta de SER Catalunya

Freepik

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha presentat una denúncia al Ministeri de Consum contra Kviku, una empresa russa de microcrèdits que ingressa diners als comptes dels usuaris que es registren al seu web sense el seu consentiment. L’organització ha fet aquest pas arran d'una consulta de SER Catalunya, que fa tres dies va fer públic el testimoni d’algunes de les milers de víctimes d’aquesta estafa a Espanya.
A la denúncia, l’OCU demana a la Direcció General de Consum del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 que obri un expedient i sancioni l’empresa per concedir préstecs sense consentiment, impedir el desistiment i aplicar interessos de fins a l'11.800 %, molt per sobre dels estàndards del mercat. Segons l’organització, totes aquestes són pràctiques comercials abusives i contràries a la Llei de defensa dels consumidors.
Segons les dades analitzades per SER Catalunya, des del gener l’OCU ha rebut 689 reclamacions contra Kviku, un 74 % més que en tot el 2024. Sumant-hi les principals plataformes de queixes a internet, els casos superen els 3.000. La mateixa documentació precontractual de la companyia recull una TAE de l’11.811,64 % per a un crèdit de 800 euros a retornar en quatre mesos, una xifra molt per sobre del que el Tribunal Suprem considera legal.
L’estafa es camufla darrere d’un web que simula oferir préstecs instantanis, amb les condicions aparents del servei. A canvi, es demanen les dades personals de l’usuari. El frau funciona així: pocs minuts després d’introduir les seves dades, els afectats reben quantitats de 10, 25, 50 o fins a 300 euros al seu compte bancari que no han sol·licitat.
Poc després, Kviku els envia un contracte que exigeix quantitats desorbitades amb interessos usurers que poden superar el 25.000 % de TAE. Per exemple, per un “préstec” de 25 euros, l’empresa en reclama 80, més del triple. Si no ho paguen, els afectats reben amenaces de visites al domicili o al lloc de feina, assetjament telefònic i fins i tot advertiments d’accions legals.




