Barcelona registra un de cada quatre delictes contra els sense sostre a Espanya

Barcelona

La darrera setmana de juliol ens deixava un informe del ministeri de l’Interior que constatava un descens dels delictes d’odi en el conjunt de l’estat. En total, el 2024, va haver-hi un 13,8% menys de denúncies que en l’any anterior, uns números contradictoris amb la realitat que es va viure a Espanya poc abans que arribés l’agost. Si recordem, l’onada d’odi i criminalització que va patir la comunitat musulmana de la localitat murciana de Torre Pacheco. Basant-nos estrictament en les xifres generals, però, la situació havia millorat. Ara bé, desglossant delicte per delicte el mateix informe ens donava una dada alarmant: els delictes contra els sense sostre van incrementar-se en més d’un 30% durant el darrer any.

I és necessari parlar-ne. Més, si tenim en compte que són un dels grups de la nostra societat més desemparats per les institucions (si no el que més). A banda, el fet que Barcelona sigui el punt de tot l’estat amb més delictes d’aquest tipus fa especialment rellevant la qüestió al nostre territori. Dels 24 casos registrats a Espanya, sis van ser a la nostra província capital, és a dir, un de cada quatre casos es van produir a Barcelona.

Eva Hobeich, de l’equip jurídic d’Arrels Fundació denuncia la “criminalització” que pateixen els sense sostre i exigeix més recursos i polítiques per emparar-los

Això, segons Hobeich, cap del departament jurídic d’Arrels Fundació, es deu a diversos factors. Un d’ells, el creixement de persones sense llar a la capital catalana. Segons dades de la mateixa entitat, tot just fa un any es van comptabilitzar més de 1300 persones dormint al ras de la ciutat comtal, el màxim des que es tenen registres. Altres raons, l’esforç institucional i d’entitats al nostre territori per perseguir aquesta mena de delictes. “Tenim una fiscalia dedicada als delictes d’odi molt ben preparada, com també ho estan els Mossos”, apuntava l’Eva, que creu que el fet de ser el punt de l’estat amb més incidents “pot ser senyal que estem fent les coses bé”.

Però encara queda molt camí per recórrer. Des d’entitats com Arrels treballen per contrarestar la infradenuncia que hi ha al sector. “Les persones sense sostre no tenen la sensació d’estar vulnerades, tenen normalitzat viure situacions de discriminació” explicava la jurista. Parlem de situacions com no deixar utilitzar-los un lavabo, prohibir-los asseure's a una terrassa a prendre alguna cosa, gravar-los sense consentiment o cremar-los les seves pertinences. “Molts cops hem de ser nosaltres qui els avisem” que allò que els toca viure és un fet constitutiu de delicte.

Sovint, però, els fets no s’acaben portant als tribunals. D’una banda, perquè aquestes persones no tenen els recursos, i de l’altra, per la dificultat de trobar proves incriminatòries contra els agressors. Una de les més habituals són els vídeos que els mateixos criminals graven a l’hora de perpetrar els fets. Això de treure el mòbil i capturar imatges per penjar-les a les xarxes és força habitual entre els més joves, fet que explicaria l’alt percentatge de condemnats que bé, o són menors, o tenen entre 18 i 25 anys. “Si hi ha vídeo resulta més fàcil demostrar la seva culpabilitat”.

Sobre l'incivisme a Sant Antoni

Sobre la qüestió al barri barceloní de Sant Antoni, van ser molts els veïns que durant les darreres setmanes es van queixar del mal estat en què es trobava la zona i en culpaven als sense sostre. Excrements, deixalla, xeringues… eren elements amb què entropessaven dia a dia, per això reclamaven accions urgents a l’Ajuntament.

Des d’Arrels consideren “legítim que les persones que viuen a l’àrea es queixin si es troben els seus carrers en mal estat”, però qualifiquen de “simplista” el discurs que atribueix únicament la culpa als sense llar dels problemes de convivència. Hobeich apuntava que “el sensellarisme s’ha d’enfocar des del vessant social, mai des de la criminalització, i barrejar aquestes persones amb conceptes com endreça, neteja, o seguretat, és criminalitzar-los”.

Des de l’entitat consideren que calen molts més recursos per fer front a la situació, sense perdre de vista el fet que les persones sense sostre “també són veïns i veïnes”, una qualitat que no deixaran de perdre pel fet de no tenir llar.