Les universitats privades a Catalunya creixen vuit vegades més que les públiques

Barcelona

Les universitats privades catalanes han augmentat en un 21,3% el nombre d'alumnes de grau des del 2019. És vuit vegades més del que ho han fet els centres públics, segons les dades del Departament d'Universitats. Tot i això, aquest any 62.000 estudiants han fet l'examen de la selectivitat per accedir a l'ensenyament superior. Són xifres de rècord, però les facultats públiques no absorbeixen tants alumnes.

"Hi ha una crisi de finançament i, a més, el nombre d'alumnes en edat d'estudiar a la universitat encara està creixent", ha explicat Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Pompeu Fabra, a SER Catalunya. Apunta que també és un problema demogràfic, que no revertirà fins dintre de dos o tres anys, quan hi haurà menys alumnes en edat d'accedir als estudis superiors. Enguany, per exemple, 14.000 estudiants que han fet la selectivitat no tindran plaça als campus públics.

Com a conseqüència, molts joves es veuen obligats a marxar als centres privats, amb el sobrecost que això comporta per les seves famílies. "Estudio a la Blanquerna perquè no vaig aconseguir la nota de tall per entrar a la universitat pública que volia. Tot i que m'agrada, penso que la matrícula és massa cara", explica la Laia, estudiant d'educació infantil. Ella és un dels més de 32.000 alumnes de centres universitaris privats a Catalunya. Tot i això, el catedràtic Ramió també apunta que algunes famílies de classe mitjana-alta cada vegada aposten més per aquest model perquè creuen que hi ha més disciplina, i que tenen millor entrada al món empresarial. Però el pes dels centres privats en els màsters és encara major. Segons les dades del departament, només la meitat dels alumnes els cursen a les públiques. A més, en molts casos són estudis obligatoris per poder exercir la professió.

Ramió considera que Catalunya i Espanya sí que aposten per l'ensenyament públic, però reconeix que cada vegada els centres privats tenen més pes. "Això fa que cada vegada ens assemblem més a un model homologat internacionalment, però lluny de l'europeu que aposta per la universitat pública", declara Carles Ramió.