Víctor Resco, catedràtic d’Enginyeria Forestal: “Tenim més avions que Califòrnia; en números globals, estem millor preparats”

Barcelona

Espanya s’enfronta a l’onada d’incendis més greu que es recorda en la història recent. En aquests moments, més de 40 focus continuen actius a les províncies d’Ourense, Zamora, Lleó i Extremadura. El balanç, més enllà dels danys materials, és d’un bomber mort i un altre de ferit a la comarca de Ponferrada. La ministra de Defensa del Govern espanyol, Margarita Robles, assegura que la Unitat Militar d’Emergències (UME) no havia vist mai una onada d’incendis similar “en els seus vint anys de creació”.

L’Aquí Catalunya ha parlat amb Víctor Resco, catedràtic d’Enginyeria Forestal i Canvi Climàtic a la Universitat de Lleida (UdL), per analitzar les últimes notícies sobre l’onada d’incendis que ja ha cremat més de 50.000 hectàrees. Segons Resco, la magnitud del fenomen respon a una combinació de factors: la vegetació seca i mal gestionada i l’onada de calor que afecta el territori. Davant d’aquests incendis simultanis, el catedràtic adverteix que “qualsevol dispositiu queda desbordat, no només aquí, sinó a qualsevol lloc del món: cap país està preparat per afrontar tants focs alhora com els que tenim ara”. Per aquest motiu, considera fonamental reforçar els mecanismes de cooperació entre comunitats autònomes i països. Tot i la gravetat de la situació, Resco assegura que “estem millor preparats” que altres territoris com Califòrnia, que disposen de menys mitjans materials, com ara hidroavions. Tanmateix, el catedràtic alerta sobre la coneguda com a “paradoxa de l’extinció”: “invertim cada vegada més en l’extinció, però això contribueix a l’acumulació de combustible i afavoreix l’aparició de grans incendis, ja que no es permet que l’excés de vegetació s’elimini de forma natural”, amb el foc per exemple, un element també natural que evita el col·lapse de la vegetació.

El Ministeri de l’Interior ha detingut 27 persones i n’ha investigat 92 més en relació amb els incendis registrats enguany. Tot i això, Víctor Resco té clar que el debat no s’ha de centrar únicament en els piròmans: “El comportament d’un incendi és independent de la seva ignició. És cert que hi ha menys ignicions gràcies a les campanyes, però cal continuar-hi treballant amb instruments com el Codi Civil. No ens podem fixar només en la ignició”. El catedràtic apunta que hi ha un interès polític a traslladar responsabilitats: “Com que els governs han fet poca feina en prevenció, intenten desviar l’atenció cap a bocs expiatoris. Sovint recauen en col·lectius com els pagesos, que fins i tot poden ser detinguts, quan en realitat són els principals aliats: els camps llaurats i treballats actuen com a tallafocs naturals i són una eina vital per a l’extinció”. Resco recorda que, tot i que un 20% dels focs són provocats intencionadament, existeixen altres causes sovint oblidades: “El 70% dels megaincendis del 2022 els va originar un llamp”. També diferencia entre piròman i incendiari: “Els piròmans són persones amb una patologia mental que encenen foc, mentre que els incendaris fan el mateix sense cap trastorn psicològic”.

Finalment, sobre el pacte d’estat contra el canvi climàtic anunciat per Pedro Sánchez, el catedràtic hi dona suport: “És una bona mesura per evitar la recerca de bocs expiatoris. Cal que es faci més enllà dels interessos partidistes i pensant en la ciutadania, perquè el que vivim és només el tràiler del futur”, conclou Resco en referència als efectes del canvi climàtic.