El casteller que va sostenir l'històric pilar de la Jove de Tarragona: “El temps passa molt lent allà dalt”

Barcelona

No cal entendre de castells per sentir-se commogut per la gesta de la Colla Jove Xiquets de Tarragona durant les festes de Sant Magí: majestuositat, risc, nervis i eufòria, van marcar la descàrrega per primera vegada en 147 anys d'un pilar de 8 amb folre i manilles davant de la catedral de Tarragona. Tot això, acompanyat d'una narració èpica i la celebració de tota la plaça que quedarà a la retina dels presents i els teleespectadors.

L'Aquí Catalunya ha pogut parlar amb el Miki Vallribera, veterà casteller que va fer de quart al pilar de vuit que van assolir ahir la Jove de Tarragona. Vallribera, encara amb la ressaca emocional de la festa major que va acabar ahir, confessa que tot i la rapidesa de les imatges, el temps “passa molt lent allà dalt”, però “és una alegria i és l'esforç del treball de tota la temporada”. No és un pilar que es faci d'un dia per l'altre: “Fa tres anys que el treballem”, comenta, deixant clar que l'objectiu “era fer-lo aquí”, a la diada de Sant Magí.

Què pensa un casteller durant la descàrrega del castell? “Penso en què no caigui la canalla”, fent “tot l’esforç possible, fas tot el que saps per aguantar”. El veterà casteller reconeix que l’assimilació després d’assolir el castell no arriba fins més tard, quan “reps les felicitacions, amb les trucades, amb l’Instagram”, i admet que tant ell com altres companys ahir estaven “a un núvol”.

La preparació és llarga, dura i comporta molts intents: “Ens preparem molt, assagem tres cops per setmana més el gimnàs”, comenta Vallribera. Tot i que durant els assajos es fan molts més castells i s’assoleixen moltes més fites, “no sempre surten a plaça”, exemplificant que durant la temporada passada van deixar molts castells a la nevera pels riscos que comporten: “Una relliscada de la canalla, un mal dia d’un casteller, et poden fer caure l’assaig de tota una temporada”.

És temporada de diades, amb moltes dates al calendari: Catllar, Vilafranca, Igualada, l'Arboç... Tota una càrrega físicament i emocionalment, per la qual cosa sorgeix la pregunta: com es trien els castells que surten a plaça per cada diada i qui puja a cada diada? Vallribera respon: “Ho diu la tècnica i el cap de colla”, però tot i les intencions, “si cau el primer castell de la diada, el cap de colla pot canviar a mitja actuació”.