"Hi ha metges que acaben la carrera sense haver rebut cap mena de formació en cures pal·liatives"

Barcelona

Espanya és un dels pocs països europeus que no té metges especialistes en cures pal·liatives. És un dèficit preocupant, segons aquests professionals, en l'actual context social: cada cop hi ha més persones grans, que viuen més anys i amb més patologies. Aquestes condicions estan fent créixer la demanda d'una atenció, la de pal·liatius, que no compta amb formació específica a la universitat.

Actualment, els metges que es dediquen a les cures pal·liatives procedeixen d'especialitats diverses. Majoritàriament, són oncòlegs, metges de família, internistes i geriatres. Tots han hagut de fer un màster comú en pal·liatius, però consideren que no n'hi ha prou. "Crear l'especialitat és una necessitat. La medicina pal·liativa ha de ser una especialitat, perquè aleshores tindrem persones més formades, de manera específica i de manera homogènia. Ara, les persones que hi treballen s'han format de maneres molt diverses", lamenta en una entrevista a SER Catalunya la doctora Cristina Farriols, presidenta de la Societat Catalana de Cures Pal·liatives.

Sense assignatura en moltes facultats

No només no hi ha especialitat pròpia a Espanya, sinó que la majoria d'estudiants de medicina ni tan sols tenen cures pal·liatives com a assignatura durant la carrera universitària. "Crec que hem de començar per la base. Primer, aconseguir que sigui una assignatura obligatòria a Medicina. Actualment, només menys de la meitat de les facultats de Medicina d'Espanya la inclouen com a matèria. I després, que hi hagi l'especialitat".

La doctora Farriols considera que aquesta formació és necessària tant per a la població com per als mateixos metges, "perquè hauran d'atendre persones amb malalties incurables i se sentiran impotents si no tenen els coneixements per tractar-les".

Equips de suport extern

Els equips de Cures Pal·liatives estan integrats per metges, infermers, psicòlegs, treballadors socials i fisioterapeutes. Llevat algunes excepcions, que compten amb ajuda externa, la majoria es cuiden els uns als altres. "Alguns centres tenen equips externs de suport emocional, perquè sempre hi ha situacions complexes que s'han de treballar i necessites ajut per donar sortida a aquestes situacions. Per això aniria bé que tots els equips poguessin comptar-hi", diu Cristina Farriols.

A manca d'un dispositiu específic, s'ho gestionen entre ells. "Fem moltes reunions per a ajudar-nos entre tots, tenim un psicòleg i anem fent. I si un professional arriba a una situació emocional límit, agafa la baixa. El que és clar és que, per poder fer la nostra feina, nosaltres hem d'estar bé. Si tu no estàs bé, no pots cuidar ningú".