Catalunya perd 300 hectàrees de vinyes productives cada any

Barcelona

Des de l'any 2005, quan Catalunya tenia unes 60.000 hectàrees de vinya, la superfície d'aquest conreu ha anat minvant progressivament fins arribar a les 54.000. Una pèrdua de 6.000 hectàrres que, si es compten aquelles declarades com a vinya —però no en actiu— la xifra puja fins a les 10.000, segons les dades estadístiques de conreu del Departament d'Agricultura. La majoria d'aquest decreixement l'entoma la província de Tarragona, que registra la meitat d'aquest descens del terreny.

Les dades, segons l'enòleg i professor investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Joan Miquel Canals, "no són tan crítiques en el sentit de la producció", tot i que "marca una tendència que podria estar relacionada amb el relleu generacional i l'efecte econòmic". Explica que, si bé la presència de vinyes continua sent igual en zones amb una extensa tradició vitivinícola —el pla de Lleida, la Conca de Barberà, el Penedès—, el sector està influenciat per diversos factors que fan que la incorporació de nous productors sigui complexa. "La producció no sempre està assegurada, perquè cada cop està més exposada a canvis climàtics i no és un sector ben pagat", detalla.

Després que la producció de raïm caigués sota mínims l'any passat a causa, entre d'altres, de la sequera —246.886 tones—, el responsable del Sector del Vi i la Vinya d'Unió de Pagesos, David Sendra, descriu que "no és viable" continuar l'activtat a parcel·les petites per l'elevat cost de l'explotació vitivinícola. Un sector envellit, explica, que quan un agricultor es jubila, ningú segueix amb la seva activitat. "Les persones joves no se'n poden cuidar perquè la feina i la maquinària són caríssimes i no tenim uns preus d'acord a allò que se'ns demana", afegeix tot dient que aquesta situació "fa que hi hagi un degoteig constant de gent que ha abandonat els camps".

Sendra apunta, també, que cada cop més propietaris depenen de les subvencions per poder "subsistir", especialment després que la sequera reduís el volum de la seva producció. "Al final el pagès el que vol és viure del seu producte, dels seus esforços i no pas de les subvencions", però que sense aquestes ajudes, "encara serien menys en aquest sector".

Les cooperatives guanyen (i recuperen) terreny

El declivi —o la manca de relleu— en el sector ha motivat diverses iniciatives que eviten l'abandonament dels cultius, de manera local i amb l'objectiu d'augmentar la producció. El grup cooperatiu Unió, amb seu a Reus, fa una dècada que dedica una part de la seva activitat a recuperar parcel·les abandonades arreu del Camp de Tarragona perquè tornin a ser conreables. Des de llavors, han convertit 100 hectàrees de solars descuidats en vinyes productives.

El projecte consisteix en dues línies: "Incorporar relleu generacional, sobretot joves; i rehabilitar finques abandonades", enuncia Josep Pere Colat, el president del Grup Unió. El conglomerat cooperatiu detecta aquelles terres abandonades, contacta amb els seus propietaris i les adquireix per contracte. La gestió és a càrrec de nous productors, la majoria novells. "Ha sigut un èxit perquè la gent, sobretot joves, s'han incorporat i, d'altra banda, Unió rep una part de la producció". A més de les vinyes, l'empresa també ha aconseguit recuperar 700 hectàrees de cultius de fruita seca.

Al Penedès, un dels epicentres del sector vitivinícola, també s'estan desenvolupant projectes per evitar, en aquest cas, que els terrenys s'abandonin un cop els propietaris no puguin continuar amb l'activitat. El grup Covides fa set anys que coordina el "Banc de Terres". Es tracta d'un espai que "posa a disposició aquelles terres que determinats socis deixen de cultivar i les facilita als membres de les cooperatives perquè algú les pugui treballar", resumeix Josep Maria Galimany, director de Viticultura del grup.

La funció de Covides consisteix en promocionar aquests terrenys i atorgar suport jurídic en el moment de formalitzar un contracte entre l'antic i el nou propietari. "Hi ha formats diversos, des d'una compravenda a un arrendament, que passa per un lloguer, o bé una parceria, on el cendent propietari continua estant-hi vinculat i obté una part del fruit", aclareix. Des de la seva posada en marxa, 150 hectàrees de vinya han passat pel Banc de Terres.