El director d'Aeroports de Catalunya aprova l'ampliació del Prat: “És una oportunitat que cal posar en context i relativitzar”

Barcelona

Fa dos mesos el Govern català va presentar la seva proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, coincidint amb unes dades històriques als aeroports secundaris, que encadenen un creixement sostingut tant en nombre de passatgers com en activitat. L’aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat un increment del 17 % respecte al mateix període de 2024 i ja s’acosta als 900.000 usuaris. Reus ha superat el mig milió de passatgers, tancant el millor exercici des del 2010. I Lleida-Alguaire ha assolit prop de 20.000 operacions, repartides entre activitat comercial, formació i recerca.

Jordi Candela, director general d’Aeroports de Catalunya, ha explicat a l'Aquí Catalunya que l’ampliació del Prat també pot beneficiar la resta d’aeroports del país: “Creiem que sí. És una oportunitat que cal posar en context i relativitzar; no és comparable a la proposta del 2010. Parlem d’una ampliació de rutes i de vols en hores punta, i volem que sigui més qualitativa que quantitativa, amb més especialització”. En aquest sentit, considera que Girona i Reus han d’assumir un “rol complementari a Barcelona, amb mercats estratègics i rutes que ja opera el Prat, cosa que permet descongestionar l’aeroport central i diversificar rutes i companyies”.

Pel que fa a les aerolínies de baix cost, recorda que “no es pot obligar cap companyia a operar fora del Prat, perquè si una aerolínia té uns slots i ja hi vola, els pot continuar utilitzant”. Ara bé, apunta que es pot donar un procés natural: “Aconseguir un slot a Barcelona pot esdevenir complicat, i això pot fer més atractius altres aeroports, com el de Girona”.

Aquest escenari, explica, només serà possible amb una bona connexió ferroviària: “L’alta velocitat és una condició necessària, i no només com a infraestructura sinó també com a servei, amb freqüències adequades”. Com a exemple, cita la futura estació de la Sagrera, que “permetrà un accés a Girona equivalent al d’entrar a Barcelona centre, fent que Girona pugui esdevenir una alternativa igual d’atractiva o fins i tot millor que el Prat”.

Candela destaca que aquest model, amb diversos aeroports donant servei a una mateixa àrea metropolitana, “ja existeix en altres capitals europees”. Londres n’és un exemple clar: compta amb un aeroport principal, Heathrow, i altres de satèl·lit com Stansted, Luton, Southend o Gatwick, que completen el sistema. “És un model que ja es coneix, és importable i ja s’està assolint de forma natural”. Pel que fa al paper de les aerolínies de baix cost, el director subratlla que, amb el temps, “han anat apostant pel punt a punt, sense connexions, volant amb els costos més baixos possibles per fer el negoci el més rendible possible”, aferrant-se als aeroports satèl·lit catalans com a sortida a la pujada dels preus a Barcelona.

Candela deixa clar que no hi ha una infrautilització dels aeroports catalans: “Hem de veure el got mig ple”, apunta, tot matisant que cal fer-hi algunes actuacions menors però que “estan preparats per assumir més càrrega”.

Un exemple és Lleida-Alguaire, que s’ha convertit en un referent més enllà de l’aviació comercial. Laboratori, hub empresarial i escola de formació, aquest aeroport “ha sabut trobar nínxols de demanda per ser competitiu davant dels aeroports de la costa, on hi ha la gent i el turisme”. El seu desenvolupament s’articula al voltant de cinc eixos: activitat comercial, manteniment, formació, innovació i sector aeroespacial. Actualment, Alguaire és seu d’experiments en l’àmbit aeroespacial, cosa que porta a preguntar-se si algun dia veurem llançaments a Lleida, com els de Cabo Cañaveral, a Florida. “Hi ha altres tipus de llançaments, com el llançament horitzontal, on un avió enlaira el coet”, recorda, citant com a precedent la imatge del transbordador Discovery de la NASA. A més, hi ha empreses que ja proven motors en aquestes instal·lacions: un sector amb demanda creixent, pròxim a Barcelona i capaç de generar competitivitat.