Un de cada cinc professors del grup estable de substituts es va agafar la baixa el primer mes de feina

Barcelona

Un de cada cinc professors contractats el curs passat per cobrir de forma ràpida les absències dels seus companys a escoles i instituts va agafar la baixa el primer mes de feina. I no van tornar a estar disponibles per treballar, en el millor dels casos, fins a mitjans d'octubre. Els substituts estables, doncs, no van fer de substituts i el departament va haver de pagar dues vegades per cobrir una mateixa vacant.

El Govern de Pere Aragonès va aprovar el 23 de juliol de 2024 la creació d'un grup estable de substitucions (GES) format per una mica més de 2.000 docents amb l'objectiu de ser més ràpids a l'hora de cobrir les baixes ordinàries que registren escoles i instituts - que s'han duplicat en els darrers anys- i, alhora, oferir més estabilitat al personal interí, que s'assegurava un contracte per tot el curs, a canvi d'acceptar que hauria de voltar per diferents centres d'una mateixa comarca.

Però segons les dades a les quals ha tingut accés SER Catalunya, després de fer una petició al portal de transparència, la realitat és que aquest grup de resposta ràpida no va estar plenament operatiu en cap moment. Educació ja ha decidit que no desplegarà aquest instrument durant aquest curs, que pels docents comença aquest dilluns.

Fins a 80 baixes la primera setmana de setembre

Entre els dies 2 i 6 de setembre de 2024, 80 dels integrants d'aquest grup de 2.116 persones, sumant professors de primària i de secundària, van tramitar una baixa per incapacitat mèdica que, de mitjana, es va allargar 129 dies. En les setmanes posteriors, fins al 27 de setembre, la xifra de persones amb baixa mèdica dins d'aquest grup sumava 392 persones, un 18% del total d'integrants del grup estable de substituts.

Aquesta dinàmica, segons les dades obtingudes per SER Catalunya, es van mantenir durant tot el curs. Els mesos de setembre, octubre, novembre, gener, febrer i març el volum de baixes en aquest col·lectiu es va moure entre el 14 i el 18 % dels efectius, quan entre el professorat ordinari la mitjana de baixes anual és del 8,8%. En números absoluts, cada un d'aquests mesos, a la bossa estable de substituts van faltar entre 300 i 395 docents que, de mitjana, van trigar a reincorporar-se entre 20 i 60 dies.

Costos econòmics inviables

El director general de professorat, Josep Maria Garcia Balda, va explicar a principis de juliol en la Comissió d'Educació del Parlament que el Govern havia decidit deixar en suspens aquest grup "per optimitzar recursos" davant la constatació que el volum de baixes mèdiques d'aquest col·lectiu concret de docents era "molt superior" al de la població global de docents. Balda va detallar que la necessitat de substituir les baixes ordinàries i alhora haver de pagar el sou als teòrics substituts d'urgència, malgrat no estar operatius, havia generat "uns costos econòmics" extra que "no eren compatibles amb una bona gestió dels diners públics".

A diferència dels integrants de la bossa de substituts ordinària, que només cotitzen a la Seguretat Social i cobren quan els criden per cobrir alguna baixa, els membres del GES tenien contracte des de l'1 de setembre de 2024 fins al 31 de juliol de 2025. Tots ells van ser assignats a un centre de referència dins de la comarca que havien triat, del qual s'havien de moure tan bon punt com els reclamessin d'alguna escola o institut de la zona. De fet, la primera setmana de feina, tres de cada quatre integrants d'aquesta bossa especial ja van ser reclamats per cobrir l'absència imprevista d'algun company.

Educació havia calculat que amb aquest grup estable de substitucions podria cobrir un 10 % del total de baixes que es generen habitualment cada curs. Però, a l'hora de la veritat, tenir una plantilla estable de substituts no ha servit per guanyar agilitat, ni per evitar recórrer a la bossa ordinària de relleus, i si ha derivat en un increment de la factura d'aquestes cobertures.

Un altre factor que posa en qüestió la utilitat d'aquest instrument és que gairebé la meitat dels substituts del grup estable van cobrir una única baixa durant tot el curs i que set de cada deu només van treballar en un centre educatiu -cobrint baixes successives-, quan la idea inicial era que es moguessin per diferents escoles, per cobrir absències de curta durada, més difícils de resoldre amb la bossa ordinària.

Els sindicats admeten que el grup no ha funcionat com s'esperava

Els sindicats de professors admeten que el volum de baixes dins d'aquest grup de mestres ha estat anormalment alt. La portaveu nacional d'USTEC·STEs(IAC), Iolanda Segura pensa que pot ser "casualitat" que aquests 2000 docents hagin tingut més problemes de salut que la resta i defensa que calia mantenir el grup estable els tres anys que estava previst i corregir els "dèficits" del sistema. Entre altres coses, USTEC demanava que els integrants d'aquest grup poguessin ordenar els municipis on volien treballar per evitar haver d'anar "a l'altra punta de la comarca". El que no veuen bé en tot cas és que s'hagi suprimit només per una "qüestió econòmica".

En el moment que es va crear el grup, el sindicat CCOO també havia demanat que els integrants del grup estable de substitucions cobressin un complement per itinerància i que es controlés que no haguessin de fer més hores lectives i de permanència al centre que la resta dels seus companys.

Altres veus sindicals admeten, però, que a molts dels integrants d'aquest grup "se'ls ha fet més dur del que pensaven" haver d'anar voltant d'un centre a l'altre i que això pot explicar l'increment dels motius d'incapacitat laboral.