Com prevenir l'obesitat infantil?

Naima Busquets, mestra de primària i activista contra la grasofòbia, i Laia Asso, pediatra i coordinadora del Programa de Prevenció i Abordatge de l’Obesitat Infantil a Catalunya (POICAT), han abordat en el programa Aquí Girona de SER Catalunya els efectes de la discriminació per pes i les estratègies del pla per prevenir i tractar l’excés de pes infantil.

Busquets explica que el seu activisme neix de vivències personals i familiars. “Des de petit he viscut l’activisme amb els meus pares i no suporto les injustícies. Col·lectivitzar les vivències ajuda a lluitar de manera social i no individual”, afirma. El seu treball es concreta en activitats com fires d’intercanvi de roba de talles grans i trobades a la platja per persones grasses, amb l’objectiu de trencar tabús i oferir espais segurs.

Subratlla que el bullying basat en el pes és un dels motius més recurrents de discriminació i que sovint es manté silenciat per tabú social. També destaca que els cossos que viuen amb naturalitat la seva talla reben més mirades de menyspreu que els que manifesten complexos: “És com si acceptar-se molestés més la societat”. Afirma que la pressió estètica i els prejudicis morals envers els cossos grassos estan presents en molts àmbits, inclòs el sanitari.

Laia Asso confirma que aquestes experiències són molt comunes i explica que el POICAT posa el focus en l’excés de pes com un problema col·lectiu, no individual. “És injust parlar de responsabilitat individual. El que fem és treballar sobre l’entorn social i econòmic dels infants perquè prendre decisions saludables sigui l’opció més fàcil”, diu.

La pediatra destaca especialment la relació entre vulnerabilitat social i obesitat infantil. Els barris amb més risc d’exclusió social, com la Mina a Girona o Vila Roja, són també els que presenten més prevalença d’obesitat. “Si agafem el mapa de la pobresa infantil i el mapa de l’obesitat infantil, veiem que són absolutament sobreposables. Això evidencia que l’excés de pes és un fenomen marcat per desigualtats socials i entorns més obesògens”, afirma.

Entre les estratègies del POICAT, Asso ressalta el període dels mil dies d’or, que abasta la gestació i els dos primers anys de vida, com una oportunitat clau per incidir en el metabolisme del fetus i del lactant. També destaca la lluita contra l’estigma i l’assetjament per raó de pes, amb l’objectiu d’eliminar barreres en l’acompanyament i el tractament de l’excés de pes.

Assenyala que tenir un cos gran no implica mals hàbits ni malaltia. La genètica i l’entorn influeixen de manera complexa en el pes, i moltes vegades hàbits saludables no necessàriament canvien la talla, però sí milloren la salut. “No podem prejutjar mai. L’objectiu ha de ser la salut i el benestar, no el pes”, recalca Asso.