Pedro Ruiz: "No he votat mai. No em votaria a mi, imagina't a algú altre"

Barcelona

Avui connectem el Llapis de Memòria de Pedro Ruiz, presentador de ràdio i televisió, actor, escriptor, cantant i humorista català que acumula 50 anys de trajectòria.

Pedro Ruiz, artista polifacètic, reflexiona sobre la seva trajectòria vital i professional en una entrevista plena de records, reflexions i humor. Amb motiu del seu espectacle Mi vida es una anécdota by confidencial, que es representa a Madrid, Pedro repassa moments clau dels seus 50 anys dalt dels escenaris, des d’aquell 11 de març de 1974, quan va ser cridat a actuar en un context polític tens, fins a les seves múltiples facetes com a actor, cantant, escriptor i comunicador.

L’espectacle, que ell defineix com un “show de memòries”, fuig del format clàssic autobiogràfic. Pedro no vol parlar malament de ningú, sinó compartir records des de la concòrdia, amb cançons, imatges i anècdotes que celebren la vida i les persones que l’han acompanyat. Per ell, la humanitat és una anècdota dins l’univers, i la seva vida, una successió de moments que ha sabut transformar en art.

L’entrevista revela la seva relació amb figures com Cecilia, Constantino Romero, Joan Manuel Serrat, Rocío Jurado o Roberto Carlos. Amb Serrat comparteix una amistat sincera i una admiració profunda pel seu vessant poètic. Amb Jurado, conserva un rellotge com a símbol d’un vincle emocional. Amb Roberto Carlos, recorda una actuació compartida on, sense assaig, va entrar a cantar gràcies a una senzilla pressió a l’espatlla.

Ruiz reivindica la llibertat com a valor central. Des de jove, es va negar a ser comandat per ningú, ni per partits ni per ideologies. Aquesta postura li ha costat vetos a la televisió i incomoditats en diversos àmbits, però ell ho assumeix amb orgull. Escriu cada dia poemes i pensaments, i manté una actitud vitalista malgrat reconèixer que la vida acaba malament. No ha volgut tenir fills, una decisió que va prendre de petit, observant la vellesa amb una mirada crítica.

Pedro parla amb sinceritat de la vanitat, reconeixent que ha estat víctima de la popularitat, especialment en programes com Como Pedro por su casa, que van arribar a tenir 24 milions d’espectadors. Tot i això, sempre ha mantingut una mirada crítica sobre si mateix, sabent que el reconeixement públic no equival a importància real.

El presentador també ha estat molt categòric sobre la seva posició a l’hora de votar: "No he votat mai. No em votaria a mi, imagina't a algú altre". Ruiz assegura que els polítics són “pastors que els rics tenen per manejar els ramats” i que la democràcia mai ha acabat d’implantar-se del tot: “La democràcia acaba convertint-se en la dictadura dels diners. La democràcia és una idea molt bonica amb un plantejament molt bonic, que mai s’ha portat a terme de veritat”.

Les cançons de Pedro Ruiz:

• 'Un ramito de violetas' de Cecilia
• 'Ara que tinc vint anys' de Serrat
• 'In the Mood' de Glenn Miller
• 'Que no soy yo' de Joan Baptista Humet
• 'Cambalache' d'Enrique Santos Discépolo
• 'Amigo' de Roberto Carlos
• 'El Final del Verano' del Dúo Dinámico
• 'Take Five' de Dave Brubeck