Quan una escola es va convertir en símbol de progrés a Girona
Tal dia com avui de 1932, el president Francesc Macià inaugurava a Montjuïc el grup escolar Ignasi Iglésias, la primera escola moderna de la ciutat i un emblema de la voluntat republicana de transformar la societat a través de l’educació
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Amb Xavier Carmaniu recordem que tal dia com avui de 1932, el president Francesc Macià inaugurava a Montjuïc el grup escolar Ignasi Iglésias, un emblema de la voluntat republicana de transformar la societat a través de l’educació
L’historiador Xavier Carmaniu ha recordat al programa Aquí Girona de SER Catalunya que aquella jornada, aparentment quotidiana, va marcar un punt d’inflexió. “No hi va haver cap guerra ni cap cataclisme. Simplement es va inaugurar una escola, però no era només un edifici nou, era una declaració de principis”, ha dit.
L’escola, destinada als barris més humils de la ciutat, com Sant Pere de Galligants i Pedret, va ser concebuda amb una mirada innovadora: aules lluminoses, calefacció, ventilació, biblioteca, cantina, dutxes i espais d’higiene. “Era dir a aquelles famílies humils que els seus fills mereixien el millor, que l’origen modest no havia de ser cap obstacle per aspirar a un bon futur”, ha remarcat Carmaniu.
El projecte responia a una idea força de la Segona República: l’educació com a eina de progrés i de justícia social. No en va, el president Macià va aprofitar el seu discurs inaugural per subratllar que “l’educació era una eina per combatre l’analfabetisme, que encara afectava més de la meitat de la població”. Girona tenia aleshores un ajuntament i una Diputació dirigits per mestres —Miquel Santaló i Cassià Costal— que havien viscut en primera persona les desigualtats a les aules i estaven convençuts que només amb oportunitats iguals es podia avançar com a societat.
Però l’impuls modernitzador es va veure estroncat amb l’arribada del franquisme. “Els mestres van ser uns dels col·lectius més represaliats, exiliats, depurats i alguns fins i tot afusellats. Es calcula que es va perdre un 10% del cos docent, i no un 10% qualsevol, sinó els més formats i compromesos”, ha recordat Carmaniu.
L’historiador ha volgut establir un paral·lelisme amb l’actualitat, tot just a cinc dies de l’inici del curs escolar: “Quan ens queixem perquè el nivell educatiu no és el que voldríem, mirem menys l’alumnat i mirem més cap als despatxos, que és allà on es decideix quants recursos hi posem”.
En aquest sentit, ha conclòs amb una idea clara: “El món es canvia a les aules. Invertir en educació no és una despesa, és l’actiu més poderós que tenim per construir una societat més justa, més lliure i més digna”.

Carles Couso
M'agrada preguntar i explicar històries. Periodista a SER Catalunya.




