“Cita prèvia amb el doctor Padrós”: Què hem de fer per afrontar la tornada postvacacional?

Barcelona

Tornar a l’oficina, trobar-te amb una muntanya de feina sobre l’escriptori, tornar a conviure amb els teus companys de feina… per alguns, això és el relat d’un malson. Però d’altres, en canvi, agraeixen el retorn a la rutina, suposa el restabliment de l’ordre en el seu dia a dia. En tots els casos, però, tornar de les vacances pot generar tristor. Ara bé, és important diferenciar l’estricta depressió postvacacional de la pena que ens pot generar acomiadar-nos dels dies de descans laboral.

Amb Jaume Padrós, acompanyat de Dolors Liria, vicedegana del Col·legi de Psicòlegs, hem disseccionat les causes de l’enfonsament que provoca el fet d’haver de reconnectar amb el dia a dia, i a la vegada, hem parlat d’alguns consells que poden funcionar per fer que el pendent sigui menys inclinat.

El primer de tot és entendre que cada cas és un món. Depèn de la persona, el seu context, la seva feina… uns consells funcionaran més que d’altres. El primer és detectar si hi ha gratificació a la feina. Ens agrada el que fem? Hi ha un bon ambient de treball? L’entorn és estructurat i organitzat? Si la resposta a aquestes preguntes és afirmativa, la persona encara el retorn amb una altra cara, segurament predisposada, amb ganes de recuperar l’ordre que ens brinda el dia a dia durant l’any.

En canvi, si la resposta és negativa, hi ha més números de patir l’autoanomenada depressió postvacacional. En aquests casos, tant Padrós com Liria coincideixen que el millor és dur a terme un retorn esglaonat. Per exemple, si tornem d’un destí llunyà, val més la pena arribar a casa un parell de dies abans de començar a la feina i no reenganxar-nos-hi tan bon punt acabem d’aterrar.

Més enllà, cal fer una anàlisi de com hem passat aquestes vacances. Com el mateix sentit de la paraula indica, ha de ser un temps que serveixi per desconnectar, però sobretot per descansar. I sembla lògic, però sovint no descansem prou. Segons el doctor Padrós, “no caldria marxar a l’altra punta del món”, i “no seria necessari” acudir a tants festivals de música. A vegades val més no fer res, “val més badar”, és a dir, “gaudir de l’espectacle de l’entorn i posar la ment en buit, cosa que ajuda a ordenar-nos”.

Personalment, aconsella els moments al bosc, escoltant “els sons de la natura”. Assegura que aquests “moments de tranquil·litat” són després els que et permeten “prendre decisions de manera més reflexiva”.

Per la Dolors, és important fer tasques prèvies, d’anticipació. “L’autocura”, cuidar-nos a nosaltres mateixos durant l’any, ens hauria de servir per no arribar a final de curs traient el fetge per la boca desitjant que arribin les vacances. “Això resulta contraproduent”, fa que després no aprofitem realment el descans, perquè és quan apareixen “els mals de cap, els mals de coll, les angines…”.

Diferent afectació entre homes i dones

La vicedegana creu que el paper que els hi ha tocat jugar a les dones en la societat d’avui en dia les ha portat a “tenir més capacitat d’adaptació, a connectar més amb les emocions”, cosa que permet detectar abans problemes interns i demanar ajuda externa amb més facilitat que no pas els homes. Aquest, en canvi, "és menys permeable als canvis, s’adapta menys [a les noves situacions] i li costa més verbalitzar el seu malestar". Per tot plegat, és més habitual veure homes enfurismats que no pas dones els primers dies de tornada a la feina.