"M'estimaven molt, però només com a portera d'hoquei, jo necessitava sentir-me estimada com a persona"

Barcelona

Aquest estiu, concretament el 17 d'agost, la selecció espanyola d'hoquei herba va aconseguir la medalla de bronze en l'Europeu de Mönchengladbach davant Bèlgica. Al 'Què t'hi Jugues' hem parlat amb una de les seves protagonistes, la portera catalana Clara Pérez.

La portera de la selecció espanyola ha assegurat que els va deixar molt bon sabor de boca, "portem treballant des del 6 de gener, no vam tenir ni dia de reis, però ha valgut la pena" ha explicat. El bronze de l'Eurohockey es va decidir als shoot-outs, els penals, on la Clara va tenir un protagonisme absolut i una gran responsabilitat absoluta. "Per les porteres és més fàcil perquè tenim cinc llançaments i, per tant, més oportunitats d'ajudar a l'equip" ha dit explicant com gestiona la pressió.

La Clara ha assegurat que els shoot-outs és una situació que treballen molt. "És una situació que hem entrenat durant bastant de temps, tan elles com a tiradores com nosaltres com a porteres" ha afirmat. Cert és que es preparen perquè es poden trobar en aquesta situació en diversos moments, és per això que fan una anàlisi de la seva persona i la seva posició. "A mi m'ensenyen els shoot-outs de Bèlgica pensant en quines eines tinc per poder aturar el que elles fan i no pensant en què bones són" ha explicat dient que s'intenta apostar per l'estil de cada portera.

Que ara sigui un dels noms més potents de l'hoquei espanyol, no vol dir que sempre si hagi dedicat. De petita practicava bastants esports fins que un dia li va arribar una carta de l'alt rendiment català convocant-la a uns entrenaments amb la selecció catalana d'hoquei. "Sempre he sabut que volia dedicar-me a l'esport" ha dit.

Després de provar el bàsquet, el pàdel, la natació, l'atletisme i el BMX va acabar apostant per l'hoquei. Malgrat intentar compaginar diversos esports de petita, va arribar un punt que no era sostenible perquè no era compatible. "Advoco molt pel multiesport i no encasellar els nens des de ben petits en un esport perquè els pares o mares volen que sigui el nou Messi" ha exposat la portera de les Red Sticks.

Entre el 2020 i el 2022 va decidir allunyar-se una mica de l'hoquei i desconnectar. Després d'haver estat jugadora i portera, acaba dedicant-se per la porteria, però va arribar un punt on no sabia ben bé què fer, no sabia si volia dedicar, "trobava a faltar córrer una mica pel camp" ha confessat.

Va arribar un moment en què no se sentia bé amb ella mateixa, va a una convocatòria de la selecció absoluta i se sent una mica sola; un cúmul de coses que no la feien passar-ho bé, que és el que ella persegueix. Va ser llavors quan va decidir agafar distància, deixar de banda l'hoquei d'alt rendiment, torna al club que era casa seva, el Línia 22 i jugar amb les seves amigues. "Jo sabia que l'hoquei m'agradava el que no m'agradava era la situació en la qual em trobava" ha explicat.

Aquella aturada li va anar molt bé i li va permetre créixer personalment i valorar les coses, fent que ara gaudeixi molt més que a l'inici. "Aprens a valorar els petits detalls, en quins llocs vols estar i en quins no" ha dit, confessant que a vegades sentia que només la volien com a la Clara la portera bona d'hoquei.

Ara assegura que ha trobat un grup de gent fantàstica a l'Atlètic Terrassa i forma part d'una selecció espanyola amb noves figures molt maques. "Em sento valorada no només per la Clara Pérez portera sinó també com a persona" ha dit explicant que ara gaudeix cada dia més que l'anterior.

L'any que ve la selecció espanyola d'hoquei té per endavant un mundial en què, tal com diu la Clara, si treballen com aquest any es poden plantejar grans objectius. I d'aquí a tres anys els hi espera també uns Jocs Olímpics a Los Angeles. "De moment tiro a quatre anys vista fins als pròxims jocs i ja em plantejaré que vull fer" ha dit.