Barcelona i Lleida són les dues ciutats catalanes amb més càmeres de seguretat

Barcelona

Barcelona i Lleida són les dues ciutats catalanes amb més càmeres de seguretat, segons dades analitzades per SER Catalunya. A la capital catalana n'hi ha 138, mentre que a la capital del Segrià, 134. Les segueixen Tarragona (55), l'Hospitalet de Llobregat (50) i Mataró (46). Es tracta de dispositius de videovigilància destinats a garantir la seguretat pública.

Els ajuntaments defensen la seva instal·lació com una eina per controlar l’espai públic, prevenir delictes i donar suport a les policies locals en les investigacions. "Detectar fets, vandalisme. Detecten un grup de gent, algú que ha caigut... Les càmeres ja ho detecten tot això. Són capaces de fer-ho, generar alertes i enviar-les on toqui", ha explicat Jordi Serra, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.

Barcelona i Lleida són, també, les dues ciutats que més sistemes de videovigilància tenen previst instal·lar als pròxims anys, juntament amb Badalona. A la capital catalana, la previsió és arribar a les 500 càmeres en diferents emplaçaments, dins un pla dividit en quatre fasess. En una entrevista a SER Catalunya el mes de juliol, el tinent de Seguretat a l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va assegurar que es col·locarien abans d'acabar el mandat: "Crec que abans de l'actual mandat municipal podrem disposar d'aquestes càmeres". Poc més d'un mes i mig després, però, des del consistori ja reconeixen que serà "difícil".

A Badalona, l'alcalde Xavier García-Albiol es va comprometre a arribar a la mateixa xifra a finals de l'any vinent. De fet, el ple va aprovar, al juny, una modificació del pressupost per destinar 12.000.000 € a la incorporació d'aquest sistema. A Lleida, la voluntat del consistori és sumar una norantena de càmeres més als carrers de la ciutat fins al 2027.

Prevenir i combatre la sensació d'inseguretat

L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, vol acabar el mandat amb 313 càmeres entre la ciutat i l'anella de l'Horta, una àrea rural amb molts camins i cases aïllades, i amb pics de robatoris. L'objectiu, segons ell, és prevenir i combatre la sensació d'inseguretat. "Volem avançar amb una ciutat segura, endreçada, on la gent passegi amb normalitat pel carrer. Si quan vas a un banc o a un supermercat ets conscient que t'estan enregistrant i estàs disposat a fer-ho, a l'espai públic també", ha defensat l'alcalde.

A la capital del Segrià, més enllà dels 134 dispositius de seguretat instal·lats, hi ha 43 lectors de matrícules i 22 de la zona de baixes emissions, a més d'altres aparells que controlen el trànsit. La idea és interconnectar-los perquè puguin fer diverses funcions alhora: definir patrons de comportament, recopilar informació sobre dies, hores i intensitat d'ús dels carrers, així com detectar punts crítics.

El paper clau de la normativa

Segons els experts, si els municipis disposen d'una regulació clara i ben definida sobre els enregistraments de les càmeres de seguretat, no hi hauria d'haver inconvenients: "Mentre hi hagi una norma aprovada que especifiqui que es pot gravar, què i on, no hi ha d'haver problemes", ha assegurat el professor de la UOC, Jordi Serra.

El cap de la Divisió Tècnica de la Policia Local de Santa Coloma de Gramenet, Antonio Chicharro, ha compartit la mateixa opinió: "És una estratègia que se suma a la resta que continuem implementant com ara la presència policial, el disseny dels espais i la intervenció urbanística". Santa Coloma estrena aquest cap de setmana una vintena de càmeres coincidint amb la festa major del municipi. "És una prova pilot. Si funciona bé, crec que en posarem més", ha afirmat Chicharro.