Arrenca el curs escolar: més complexitat, mòbils prohibits i voluntat de millorar resultats

Barcelona

Una mica més d'un milió d'alumnes des d'Infantil fins a quart d'ESO tornen aquest dilluns a les aules. La xifra s'enfila fins als més d'1.600.000 si sumem també els estudiants de Batxillerat, Formació Professional, centres d'adults i escoles oficials d'idiomes que començaran les classes l'endemà de la diada. Es manté la tendència dels darrers anys i, per tant, hi haurà menys alumnes a infantil, primària i secundària, per l'efecte del descens de la natalitat. L'únic augment és a la postobligatòria, amb uns 3.000 alumnes més.

Pel que fa als docents, entre els de la pública i els de la concertada, la plantilla supera els 100.000 professors i mestres, tot i que no tots els llocs de feina estan coberts. La primera setmana de curs s'han hagut de cobrir unes 4.000 baixes, entre malalties i reduccions de jornada. En algunes especialitats com cultura clàssica, informàtica o altres especialitats de formació professional no s'han trobat substituts.

Millorar les competències

Cada vegada són més els estudiants que acaben l'educació obligatòria amb un aprovat just, segons les avaluacions externes. Les alarmes van saltar en conèixer els resultats de l'informe PISA de després de la pandèmia. Segons aquest, els adolescents catalans anaven un curs endarrerits en matemàtiques, i dos en comprensió lectora.

Des d'aquell moment, les conselleres d'Educació —primer Anna Simó i ara Esther Niubó— han insistit que les escoles s'han de centrar a assegurar els coneixements bàsics en cada una de les matèries. En aquest sentit, totes dues han apostat per programes de millora en matemàtiques i llengua. L'altre gran remei són les aules d'acollida, que en els darrers cursos s'han ampliat.

El Biel i la Jana, que seran companys a l'Institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès, expliquen que han sentit els seus professors parlant, precisament, de l'objectiu de millorar resultats, i que els preocupa el "nivell d'exigència" del nou centre on començaran la secundària.

Més complexitat a les aules

Pel que fa a les noves dificultats a les aules, segons les últimes dades del Departament d'Educació, aquest curs un de cada tres alumnes en etapa obligatòria necessita un pla individualitzat o un acompanyament específic. Són estudiants amb trastorns de l'aprenentatge o que pertanyen a famílies vulnerables. Directors i professors coincideixen que els falten mans i que és molt difícil avançar en el currículum i atendre, al mateix moment, els diferents ritmes d'aprenentatge.

La Vanessa, mestra de primària, destaca que l'educació està en un context de "moltes retallades" que fan que els centres educatius estiguin "passant-ho molt malament". "Se'ns treuen hores d'integradores socials, educadores socials i et trobes que l'alumnat és el mateix que tenies, les particularitats van augmentant i els recursos van disminuint", explica.

Els docents també apunten que cal canviar la manera de concebre les capacitats especials i evitar alterar el ritme d'aprenentatge dels alumnes que no tenen aquestes dificultats. "Si veiem que hi ha ritmes o necessitats diferents, les hem d'atendre, però mai hauríem de baixar el ritme", defensa la Laura, professora de català. Afegeix que, per atendre'ls correctament, "cal acompanyar-los" i "no creure que hi ha una sola solució correcta per ajudar a tot l'alumnat".

Alumnes sense mòbils i professors amb intel·ligència artificial

Aquest serà el primer curs en què els mòbils estaran totalment prohibits a totes les etapes obligatòries. Una notícia que no sorprèn el Pep i la Nora, alumnes, que refusen utilitzar-lo dins l'aula. La mesura no és nova en molts instituts. "A la meva escola l'hem de deixar a la taquilla", descriu la Nora, que explica que l'ús dels aparells és residual en el centre on continuarà la secundària.

A les aules d'infantil desapareixeran progressivament les pantalles i pissarres tàctils, en molts casos, acabades d'estrenar. Molts docents estan preocupats per la irrupció de la intel·ligència artificial, que ells utilitzen per programar tasques o activitats. Gairebé 3.000 s'han format en aquesta matèria, aquest estiu.