"Fènix FC no haurà d'existir quan les persones trans puguin jugar en qualsevol equip sense sentir-se malament, senyalades ni discriminades"

Barcelona

Aquest dilluns a La Graderia de El Balcó ens ha visitat Hugo Marlo. L'Hugo té 25 anys i és cantant. Ha participat en programes com Eufòria, Got Talent o La Voz. L'any passat va publicar el seu primer EP: ESTIMARTA. També és activista pels drets del col·lectiu trans a xarxes.

El cantant també té la faceta de futbolista. Des dels deu anys que hi juga i l'any 2023 va fundar el primer equip de futbol trans a Catalunya: Fenix FC. El Fenix FC, sota el paraigua de la Peña Recreativa Sant Feliu, va competir la temporada 24/25 a quarta catalana. Amb aquesta participació, es van convertir en el primer equip federat compost per persones trans. Aquest any, però, ja no competeixen a quarta catalana i no estan federats. Hugo Marlo ha passat per La Graderia de El Balcó per parlar de com continua el projecte de Fenix FC.

L'Hugo defineix creu que es van llençar molt d'hora a la piscina quant a federar-se, perquè hi havia moltes divergències en compromís i competitivitat i, per això, van haver d'abandonar la lliga la temporada passada.

El següent pas de Fenix FC és "començar la lliga de futbol 7, no perdre tants partits i quedar per la meitat". Encara continuen sota el paraigua de la Peña Recreativa de Sant Feliu, tot i no competir, però tenen camp i si volen jugar amistosos "ens el deixen", diu Marlo a La Graderia.

L'objectiu principal del Fenix FC és "jugar a futbol", però Hugo Marlo és sincer: "Vull competir, que un entrenador em foti canya". A mitja temporada, els seus entrenadors van marxar i, entre d'altres, van abandonar la lliga per això.

Fenix FC, espai segur davant la transfòbia

L'equip es va crear per una premissa: "moltes persones mai havien jugat a futbol perquè no havien trobat aquest espai segur".

Les experiències, però, no sempre han estat positives. Marlo comenta que quan es competeix amb equips federats, majoritàriament formats per "homes cis heterosexuals", com destaca el jugador, no creuen que Fenix FC sigui una "amenaça", sempre que el seu equip guanyi. En cas contrari, "riures i algun comentari".

El cantant comenta que, un dia, un àrbitre, després que Fenix FC comencés guanyant el partit, va permetre faltes agressives i, quan l'equip del cantant es va queixar, els va respondre "el futbol és d'homes, no de dones". No és veritat, però el que queda clar és que el futbol continua sent un espai ple d'homofòbies, masclismes i transfòbies.

Dubtes sobre el projecte

El jugador de Fenix FC reconeix que, a vegades, ha tingut dubtes sobre l'equip i competir: "Estàs una mica com 'què fem aquí?'. Al final, som pioners. Ningú creu en nosaltres ni tampoc nosaltres en nosaltres mateixos".

A més a més, l'equip ha rebut molts comentaris negatius a les xarxes i Marlo explica que ha estat un lloc on han "patit molta transfòbia". Molts no abordaven aquest tema i passaven dels comentaris. Fins en una reunió on Marlo va preguntar com se sentien al respecte: "La gent va dir que ho estava passant malament. A vegades costa parlar-ho, però si hem de parlar, ho fem".

Referents per la pròxima generació

Marlo explica que la realitat del col·lectiu trans és molt dura: és un col·lectiu molt vulnerable i assenyalat. Ell explica que l'únic que volen és "fer esport" i això els ha costat molt. L'experiència de Marlo quan va començar a fer el trànsit va ser la de continuar jugant amb dones: "Les dones dient-me que marxés. Rebia moltes amenaces i anaven per mi. Vaig haver de deixar el futbol. Poques persones ens hem atrevit a jugar en un equip masculí".

Ara reconeix que Fenix FC és una manera d'obrir portes: "L'objectiu és ser referents. Hi ha nens petits que ens diuen que volen jugar al Fenix de grans. Un dia va venir a l'entrenament un nen d'onze anys i estava superfeliç".