Carmen Domingo: "El mal feminisme no existeix, sinó gent que diu que és feminista, però en realitat no ho és"

Barcelona

Avui connectem el Llapis de Memòria de l'escriptora i filòloga Carmen Domingo.

Nascuda a Barcelona en 1970 i criada en una família laica i polititzada, Domingo recorda com els seus pares eren considerats moderns per les seves accions: "No em van fer els forats de les orelles ni vaig fer la comunió perquè volien que decidís jo quan fos gran". Aquesta educació crítica va marcar la seva manera de veure el món ja des de ben petita.

Com a feminista, Domingo sempre ha tingut la necessitat de donar veu a les dones, fita que ha aconseguit amb els seus llibres. L'escriptora considera que la societat acostuma a buscar sobrenoms i clixés per insultar les dones, com en el cas del terme "feminazi", i critica a aquells que l'utilitzen: "El mal feminisme no existeix, sinó gent que diu que és feminista, però en realitat no ho és". A més, defensa una educació feminista basada en la normalitat i el sentit comú, i destacant el diàleg amb els joves.

La filòloga ha expressat el seu descontentament amb la política actual, especialment amb l’esquerra institucional, ja que considera que s’ha perdut el vincle amb les bases que definien el pensament progressista. Domingo també s'ha queixat sobre com hi ha una "tensió" a la política, i com no s'estan destinant els recursos al que verdaderament importa: "No tenim diners per millorar les situacions de la sanitat, però sí que tenim diners per continuar comprant tancs o per augmentar el pressupost en armament per a l'OTAN".

En relació amb no centrar-se en problemàtiques reals, l'escriptora ha abordat el tema del wokisme, que defineix com a "l'esquerra líquida que es preocupa per les identitats i els sentiments i no es preocupa per si hi ha o no menjadors públics als quals poden assistir els nens que ho necessiten". És a dir, Domingo entén la ideologia woke com una via de pensament que, mitjançant una aparença progressista, desvia l'atenció de les problemàtiques socials reals.

Finalment, l'escriptora ha criticat la desinformació històrica que s'està estenent en la societat. Aquest fet provoca que molts joves siguin capaços de dir que preferirien viure en una dictadura: "Si estàs en un país que creus que no t'agrada i l'alternativa a la democràcia és la dictadura, és molt fàcil dir si això és negre, jo vull blanc".

Les cançons de Carmen Domingo:

• ‘Canción Sin Miedo’ de Vivir Quintana i Mon Laferte
• ‘La verbena de la Paloma’
• ‘Libertad sin ira’ de Jarcha
• ‘Insurrección’ de El Último de la Fila
• ‘Macarena’ de Los del Río
• ‘No dudaría’ d’Antonio Flores
• ‘La vida es una tómbola’ de Marisol