Illa defensa el camí del nou finançament perquè Catalunya desplegui l'"autogovern amb els recursos que li pertoquen"

Barcelona

El curs polític a Catalunya va començar la setmana passada amb la reunió a Brussel·les entre Salvador Illa i Carles Puigdemont, una trobada concretada un any després de l'inici de la legislatura. I, en la prèvia de la Diada, primera cita formal de l'exercici polític, el president de la Generalitat ha enviat un segon missatge per fixar prioritats. En el discurs institucional de la Diada, el líder socialista ha defensat la via del nou finançament -sense fer-hi referència explícita- quan ha expressat que "Catalunya vol exercir el seu autogovern amb els recursos que li pertoquen per millorar la vida dels catalans i les catalanes". Una carpeta que, en funció dels avenços, pot possibilitar el suport d'ERC als pressupostos, que aquest any han estat prorrogats. De moment, les posicions encara són distants.

Illa vol pressupostos per aplanar el recorregut de la legislatura, i també per atendre reptes a curt i mig termini. En el missatge previa a l'Onze de Setembre, el president ha recalcat la necessitat d'"enfortir" els "serveix públics". Amb recursos, entén Illa, es pot oferir una millor resposta a la "nova realitat social i demogràfica", muscular la sanitat i les polítiques socials, reformar una educació "de qualitat", garantir la "seguretat", i facilitar la "mobilitat" arreu del país.

Per concretar que les "energies" del Govern se centren en la gestió, el dirigent socialista ha recalcat que "és el moment de la Catalunya centrada", que desplegui mesures en habitatge, i polítiques contra el canvi climàtic i de suport al teixit empresarial i el sector primari.

Defensar la "convivència" combatre la "intolerància"

L'altra idea central del discurs presidencial de la Diada ha estat el de la defensa de la "convivència". Sense citar Carles Puigdemont ni Oriol Junqueras, ni referir-se tampoc a l'amnistia, Illa ha reclamat garantir la "pluralitat política amb la participació plena de tots els actors polítics escollits pels catalans i les catalanes". En les jornades de treballa del Govern a Arnes (Terra Alta) de finals d'agost, el dirigent socialista ja va apuntar que aquest havia de ser l'any de l'aplicació de la llei d'amnistia. "Volem una Catalunya de tothom i amb tothom, dins del marc legal i institucional que ens hem atorgat".

En aquesta línia, ha fet una defensa de la "convivència", a partir d'un "nosaltres obert i generós per no excloure ningú". En un moment d'auge demoscòpic de l'extrema dreta, el president ha insistit en el rebuig als discursos d'odi: "Catalunya mai s'ha deixat endur per la intolerància i tampoc permetrem que ho faci ara". Un objectiu complementari amb el de la defensa de la cultura i la llengua, ha insistit Illa, que s'ha referit al Pacte Nacional per la Llengua i al seu desplegament. Tot plegat, hores després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés part del decret que blindava el català a les aules.