Vicenç Villatoro: "Com que vinc de fer totxos de 600 pàgines, en fer-ne un de 200 penso que m'ha quedat fresquet"
L'escriptor ha publicat la seva novel·la 'Polonesa'

Vicenç Villatoro: "Com vinc de fer totxos de 600 pàgines, fer-ne un de 200 penso que m'ha quedat fresquet"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Vicenç Villatoro, escriptor, periodista, exdiputat, exdirector del CCCB i exdirector de la Corporació Catalana de Mitjans, ha passat pel Llapis de Memòria.
L'escriptor acaba de publicar Polonesa, una novel·la de ficció sobre espies ambientada en el final de la guerra freda, on els protagonistes - espies veterans - hauran de suportar la càrrega del passat en un món que canvia radicalment i on hauran de decidir qui volen ser. El llibre té poc més de 300 pàgines, i Villatoro comenta amb humor com és un gran canvi en comparació amb les seves anteriors obres: "Com vinc de fer totxos de 600 pàgines, en fer-ne un de 200 penso que m'ha quedat fresquet".
En l'entrevista, Villatoro parla sobre la memòria familiar, i reflexiona sobre com a casa seva mai es va parlar del dolor de la Guerra Civil perquè els seus parents no volien: "Això no ho volem deixar en herència, ens ho quedem nosaltres. L'herència del dolor ens la quedem per nosaltres".
L'escriptor ha parlat també sobre el llibre Entre el dolor i l'esperança, una entrevista feta a Jordi Pujol, que es convertiria en una obra sobre les seves memòries. Villatoro explica com, en un principi, Pujol no volia fer el llibre, però va acabar acceptant. Malgrat tot, ell hauria utilitzat un títol diferent per reflectir la dualitat emocional del president: "Li hauria dit Entre el penediment i l'orgull perquè ell està orgullós de coses que ha fet, i està penedit de coses que ha fet".
Finalment, Villatoro reflexiona sobre la diferència entre realitat i veritat, i sobre el poder del relat per construir significat, pel qual cita un lema del periodisme: "Els fets són sagrats i les opinions són lliures". A això, però, afegeix que la veritat no és només la suma dels fets, sinó la manera com s’articulen, com es transmeten i com es recorden: "Potser la història no l'escriuen els vencedors, sinó que els vencedors són els que acaben escrivint la història".
Les cançons de Vicenç Villatoro:
- 'Veles e Vents' de Raimon
- 'Juan y Jose' de Serrat
- 'J'attendrai' de Rina Ketty
- 'Suzanne' de Leonard Cohen
- 'La vita è bella' de Noa
- 'Moon River' d'Audrey Hepburn




