Jordi Camps: "El Barça pot competir, per guanyar la Champions no necessites facturar 2.000 milions"
L'exdirector comercial del Barça analitza d'on provenen els diners dels clubs i explica com es distribueixen els ingressos de la Champions League

Jordi Camps: "El Barça pot competir, per guanyar la Champions no necessites facturar 2.000 milions"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El Barça pot competir contra qualsevol, encara que facturi i es gasti en fitxatges molt menys que els seus rivals. Ho explica Jordi Camps, exdirector comercial del Barça, que repassa com es gestionen els diners dels clubs participants a la Champions League i com es distribueixen els ingressos de la mateixa competició.
"Històricament, el Barça sempre ha competit. El Barça no factura tant, ni té fair play, però i tant que pot competir. Per guanyar la Champions no necessites facturar 2.000 milions, sino gestionar bé els 600 o 700 que tinguis", explica Camps.
L'exdirector comercial insisteix: "L'Arsenal ha invertit 800 milions entre compres i vendes. El Chelsea ha gastat 1.800 milions, però ha venut per més de 1.000 milions. El Barça ha venut per 300 milions i ha comprat per 300 milions. Està equilibrat, perquè no podem fer res més, i estem competint. Això demostra que pots competir contra clubs que fan grans inversions".
Els diners de la Champions
Què cobra l'equip guanyador de la Champions? "Un campió de Champions cobra al voltant de 110-130 milions per temporada i un participant estaria entre 20 i 30 milions. Guanyar la Champions fa augmentar molt els ingressos".
"La Champions League factura uns 3.500 milions d'euros, dels quals es distribueixen als clubs un 70% i l'altre 30% va destinat a un fons de solidaritat del futbol formatiu (uns 270M), operativa de competició (uns 300M) i burocràcia de gestió (uns 150M)", explica Camps.
A banda dels diners pel rendiment a les fases de lligueta i eliminatòries, l'expert en el negoci del futbol exposa dos elements a tenir en compte, també pels ingressos: "El Market Pool, que és un bonus televisiu. Son 600 milions que es distribueixen no equitativament, sino pel preu dels drets de televisió de cada país. Per exemple, l'Athletic Club cobra més que el Copenhaguen. I l'altre element és el rànquing històric dels últims 10 anys, que bàsicament el que diu és que el Madrid és el que cobra més, uns 30 milions".
I els diners, d'on venen?
"Només quatre clubs son 100% dels seus socis: Barça, Madrid, Athletic i Galatasaray. La gran inversió que hi ha ahgut al mon del futbol ve de l'Orient Mitjà: Abu Dhabi amb Manchester City, Qatar amb PSG i Aràbia Saudita amb Newcastle", exposa Camps.
I la Superlliga? És viable el projecte? Per a l'exdirector comercial del Barça no està gens clar: "La Superlliga deia que un fons d'inversió pagaria uns 15.000 milions i que els avançaria com a bonus als clubs participants. Van dir que generarien 5.000 milions amb els partits retransmesos de manera gratuïta. Això és molt difícil. El model de negoci no estava clar".




