Lucia Fumero: "Sento el piano com una extremitat més del cos"

Barcelona

Avui al Llapis de Memòria hem connectat amb Lucia Fumero, pianista i cantant que ha estat guardonada amb el Premi Altaveu 2025.

Filla del reconegut contrabaixista Horacio Fumero i d'una mare pintora i restauradora, la pianista va créixer envoltada de música, i des de petita s'ha volgut dedicar a aquest món: "Hi ha fotos de quan tenia 2 anys i estic pujada a sobre d'uns llibres en una banqueta per arribar al piano". "Sento el piano com una extremitat més del cos", afegeix la compositora.

Tot i créixer en una casa de músics, la música no era sinònim de festa, ja que el seu pare ho veia amb una altra perspectiva: "Sempre s'ha pres la música d'una manera molt seriosa perquè és la seva feina. Sí que he viscut molts assajos a casa, però era en una habitació a part. Ells havien d'estar concentrats quan assajaven".

Durant l’adolescència, la pianista va viure una etapa grunge marcada per l’enamorament post mortem de Kurt Cobain: "Escoltava Nirvana a classe amb el cable per dins la samarreta i em posava la mà a l'orella". Va ser en aquesta època quan va entrar al Conservatori de Barcelona per estudiar música clàssica.

Després de completar els estudis clàssics, la cantant va marxar a Rotterdam per especialitzar-se en músiques llatines: "Va ser la meva primera experiència lluny de casa. Quan vaig tornar i vaig veure el meu pare per primera vegada en quatre mesos, em feia la sensació que feia com massa temps".

Abans de marxar als Països Baixos, Fumero recorda escoltar la cançó Indestructible de Ray Barretto amb el seu pare, convertint-se en un moment molt emocional: "La meva mare va morir de càncer quan era adolescent, i va ser una època bastant fotuda. Aquesta cançó, quan vaig marxar a Holanda, la vam estar escoltant amb el meu pare, ballant, abraçant-nos, plorant i rient".

La pianista està molt unida al seu pare, i van treure el disc Los Fumeros, portada de la qual és una foto d’infància a la platja de Sant Pol de Mar, on el pare la llança pels aires.

Fumero també comparteix escenaris amb el músic Nico Roig, qui és la seva parella i el pare del seu fill. La maternitat ha transformat la seva manera de crear: "Ara busco la via fàcil, i creativament és molt interessant. El cervell canvia, però també hi ha molta plasticitat".

Les cançons de Lucia Fumero:

• 'Camino' d'Horacio Fumero i Lucia Fumero
• 'Single Petal Of A Rose' de Duke Ellington
• 'Lero-Lero' d'Edu Lobo
• 'Lithium' de Nirvana
• 'Indestructible' de Ray Barretto
• 'Succotash' de Herbie Hancock 
• 'Alone but Moving' de Here We Go Magic
• 'INdiGenaJazz' de Munir Hossn