Marcel Granollers: "En dobles has de tenir unes habilitats que no explotes quan jugues a individual"

Al 'Què t'hi jugues!' aquest dimarts hem parlat amb Marcel Granollers (Barcelona, 1986): tenista que fa uns dies va proclamar-se campió del US Open en dobles, juntament amb el seu company Horacio Zeballos. Aquesta victòria és tot un mèrit, més enllà del fet de guanyar un Grand Slam, perquè Granollers, el primer dia d'entrenaments a Nova York, va tenir un esquinç al turmell: "Els dos primers dies no teníem clar si anava a jugar, però una vegada havíem avançat dos o tres partits havíem de donar-ho tot".

Per a Granollers, aquest 2025 és el millor de la seva carrera: després d'haver perdut cinc finals de Grand Slam, tancarà aquesta temporada sent-ne dues vegades campió. Juntament amb Zeballos, han guanyat el US Open i, al maig, el Roland Garros. Amb 39 i 40 anys, Granollers i Zeballos, respectivament, s'han fet amb dos dels quatre Slams en joc el 2025. El que queda clar és que les cames no pesen: "A vegades és curiós com funciona tot. Molts anys estant a prop i semblava que costaria aconseguir-ho i a Roland Garros aconseguim el primer i al US Open d'una manera inesperada el segon. Val la pena l'esforç".

L'Ajuntament de Barcelona no vol equips amb la bandera d'Israel a la sortida del Tour des de Barcelona

De fet, el US Open no només va ser inesperat per la lesió de Granollers, sinó que, a la final, van salvar tres pilotes de partit: "Quan va acabar el partit, estàvem celebrant el títol, però dius 'De quina manera?'. Podíem haver estat al vestuari sense haver guanyat, perquè vam estar molt a prop. L'aprenentatge és lluitar fins al final, perquè mai se sap quan li pots donar la volta a la siutació", ha reflexionat sobre el partit.

El cap és un factor molt important, per això el tenista destaca aquest aprenentatge: "Mai saps el moment que li pots donar la volta al partit. L'esport, i el tenis en concret, dona la volta molt ràpid. Has d'estar preparat perquè si et passa, si tens l'oportunitat, poder aprofitar-la", ha reflexionat al Què t'hi jugues!. Granollers també valora passar per un partit així amb una altra persona, aquell amb qui parlen en tot moment de com sacaran i del punt que ve: "Tenir un company al costat ajuda en els moments complicats, parlar amb algú, tenir el suport d'una altra persona".

Jugar en dobles és "bastant diferent", ha explicat Granollers. La principal diferència és en la durada i això va lligat a l'estat físic dels jugadors: "No hi ha els intercanvis llargs que tu veus a l'individual. Són punts més curts. El tema físic no és tan determinant. Durant l'any, el tercer set és un tiebreak a 10: has de tenir a la xarxa unes habilitats que, quan jugues a individual, no explotes".

Sobre el seu futur, Marcel Granollers explica que no l'ajuda "mentalment" parlar-ne: "Prefereixo tenir objectius curts, palpables". Tot i això, reconeix que va fer el salt al doble perquè "podia allargar" la seva carrera.

També hem volgut aprofitar per preguntar a Marcel Granollers sobre el RCD Espanyol, equip del qual és un màxim aficionat. De fet, al partit Espanyol-Mallorca de dilluns, el tenista va ser homenatjat. Granollers agraeix al club el reconeixement i reconeix que li va fer "molta il·lusió" i que a l'estadi "es viu un ambient molt maco". Tot i els resultats, demana prudència quan li pregunten per les possibilitats que l'Espanyol té per arribar a Europa: "Això acaba de començar. Tenim sort que portem deu punts en les quatre primeres jornades. Hem d'aprofitar la bona ratxa, perquè la Lliga és llarga i complicada i haurà de patir igualment".