Perico Pastor: "El que busco amb el meu art és acompanyar"

Barcelona

Avui hem connectat el Llapis de Memòria de Perico Pastor, pintor, dibuixant i il·lustrador.

Nascut a la Seu d’Urgell en 1953, es va criar en un entorn rural on la infància era plena d’aventures: escalades als arbres, excursions al riu i pantalons curts fins i tot a menys deu graus. Però quan va arribar l'adolescència, es va mudar a Barcelona per viure amb la seva àvia.

Des de petit, el dibuix ha estat part de la seva vida, malgrat que no tenia intenció de ser artista: "Tenia llicència per baixar a la papereria que hi havia davant de casa de la meva àvia, i hi havia uns quaderns de dibuix, i podia anar per allà i comprar sempre que volgués".

Pastor dibuixava amb estilogràfica, sense esbós previ, i recorda com els llibres de l'escola eren plens de dibuixos: "Feia caricatures d'alguns professors, però un dia el director de la nostra escola, que era bastant temible, em va cridar el seu despatx". Malgrat que els professors intentaven que no dibuixés a classe, van veure que no servia de res: "Em feien preguntes a classe, i jo, sense parar de dibuixar-los, els contestava. Al final tots s'adonaven que era molt millor deixar-me dibuixar, perquè mentre ho feia, estava atent".

El pintor té una visió clara de quina és la funció de l'art: "La funció essencial de l'art és compartir". "El que busco amb el meu art és acompanyar", afegeix el pintor. Rebutja la solemnitat i el pes excessiu que, a vegades, se li atribueix a l'art: "Es creen prejudicis entorn de l'art, de la cultura en general. En la manera com es recepta la cultura hi ha com una mena de to d'obligatorietat".

Més tard, impulsat per un amic seu, Pastor va marxar a Nova York, on va treballar per mitjans com The New York Times, Vogue i Harper’s. Però abans, somiava amb Buenos Aires, influenciat pel tango argentí. La seva passió per l’art no venia de cap pretensió, sinó d’un joc que es va convertir en ofici.

El pintor també ha deixat empremta a l’Hospital del Mar, on les seves aquarel·les decoren els banys de la nova ampliació: "Quan entres en un d’aquests banys, et trobes una aquarel·la meva. I com a pacient puc dir que fan molta companyia". Aquesta intervenció artística, pensada per humanitzar l’espai hospitalari, és una mostra de com l’art pot transformar quelcom quotidià.

Les cançons de Perico Pastor:

• 'Diamonds on My Windshield' de Tom Waits
• 'Mano a mano' de Carlos Gardel
• El dúo de Papageno i Papagena de l'òpera La Flauta Màgica de Mozart
• 'Sonata Facile' (Sonata per a piano nº16 en do major, K. 545) de Mozart
• 'Yesterday' de The Beatles
• 'Je crois entendre encore' de l'òpera Les Pêcheurs de perles de Georges Bizet
• 'Nanas' de Bernardo "el de los Lobitos"