Mireia Giró: "Si no ets rica, ni carpe diem ni res"

Barcelona

Mireia Giró Costa té una llarga trajectòria com a realitzadora, guionista i col·laboradora radiofònica. Fa vint anys que treballa a l'AMP i debuta ara com a escriptora amb La desastrosa teràpia de la Sara Bonsom (Univers Editorial). "Mai ningú havia pagat diners per alguna cosa que jo hagués fet. Impressiona i em fa sentir responsable, d'alguna manera. Vols que allò que escrius sigui útil o il·lumini una mica els camins de la vida incerta, i que també faci riure, perquè és un llibre molt sarcàstic i d'humor".

Carpe diem

Sara Bonsom és una dona independent, mare soltera i guionista a l'ombra d'un presentador estrella de la televisió. "Comença teràpia i a cada capítol se li proposa un exercici que ella intenta aplicar a la vida quotidiana, però és sempre un desastre", explica l'autora. "S'adona que potser no tot és culpa seva, que potser això de la salut mental també té a veure amb el context i les pressions que rebem de tot arreu. Per exemple, ella intenta estar present. Carpe diem. Però si no ets rica, res, perquè has de pensar en el futur". Un altre dels temes a treballar és l'autoestima, i aquí Giró es carrega el Flowers de Miley Cyrus. "Això no és autoestima, és una lobotomia que ens han fet a les dones pensant que ja en tenim prou amb nosaltres mateixes. Doncs no; les flors compra-me-les tu. El reconeixement per se ve de fora, no et pots reconèixer les coses tu mateixa", afirma.

Hugh Grant

Aprendre a dir que no o desfer-se de les persones tòxiques de la teva vida són alguns dels consells que rep la protagonista i que es troben constantment en vídeos terapèutics d'Instagram. "Acabes tenint problemes que no tenies. L'energia que dispensem en aquest individualisme de cuidar-nos i tenir salut mental, relacions sanes, etcètera, és una vida que ens hem muntat fatal. És, moltes vegades, molt insatisfactòria", comenta. Unes relacions que la novel·la explora a partir de moltes cites, moltes frustracions i molts sobrenoms. "En Godard, un director de cinema independent, en Simone de Beauvoir, que resulta ser un fals feminista o en Cobi, un noi nascut el 1992. Però tot és ficció!", aclareix l'escriptora.

Alguna pregunta més?

Tot i ser ficció, Mireia Giró parla sobre la feina de guionista amb coneixement de causa. "La meva feina és fer brillar la gent, fer que semblin més llestos del que són encara que ho siguin i tinguin molt de talent. Com a protagonista volia posar una dona que està darrere d'un programa posant veu a un home cis hetero blanc que s'emporta els aplaudiments. I que no li reconeix mai". El llibre aborda també la dificultat de guanyar-se un lloc en el món de l'audiovisual sent una dona. "La ràbia m'ha anat bé. Que pensessin, mira aquesta, que borde que és, ha sigut una protecció més gran que no afluixar-me", diu. "Quan era jove mai deia que no sabia les coses o que dubtava. Si ho hagués fet, no hauria aconseguit ser ni realitzadora ni directora de res".

Giró's

L'autora presentarà la novel·la durant la Setmana del Llibre en Català acompanyada del seu germà, el periodista Marc Giró. "Mai m'ha importat, l'enveja no és una cosa que jo senti normalment", acaba.