"Celebrem el procés que ens ha portat a la Lamine-independència"
Lluís Flaquer posa les notes al Barça-Getafe i celebra que la ratxa permeti minimitzar els efectes de l'absència de Lamine
"Celebrem el procés que ens ha portat a la Lamine-independència"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Aquesta nit el FC Barcelona ha sumat una nova victòria a la Lliga després de guanyar 3-0 contra el Getafe a l'Estadi Johan Cruyff. Un doblet de Ferran Torres i un gol de Dani Olmo han permès al club blaugrana sumar tres punts importants. Al 'Què t'hi Jugues!' de SER Catalunya, Lluís Flaquer ha posat les notes al partit.
Excel·lent: la Lamine-independència
La temporada passada el Barça va jugar cinc partits sense el seu crack. Només en va guanyar dos, davant Brest i Barbastro. La resta, derrotes davant Reial Societat i Atlètico i empat davant el Celta. Tot i tenir un dels millors Barça dels temps recents, els culers teníem malsons pensant en un simple refredat de Lamine. Enguany, ja són tres dies sense l’estrella, traduïts en tres victòries davant València, Newcastle i Getafe, amb 11 gols a favor marcats per sis futbolistes diferents. Trobem a faltar el 10, és clar. Però dormim tranquils. És boníssim per a l’equip saber guanyar sense el crack. I és bona notícia per al crack saber que no tot ha de passar per ell. El 10 que es recuperi i torni al 100%. Mentrestant, celebrem el procés que ens ha portat a la Lamine-independència.
Notable : el 'Flick power'
En un mes a les seves ordres, hem vist el millor Rashford dels darrers anys. Sota els seus consells, Ferran és un golejador implacable, Raphinha va multiplicar prestacions, Frenkie comença a tapar boques, Fermín és un futbolista total, Pedri viu instal·lat en l'excel·lència, hi ha pocs defenses amb la fiabilitat de Koundé, Eric és infal·lible, Gerard Martín et dona garanties... quan hi ha tants futbolistes que creixen i multipliquen els seus poders, passes de casualitat a causalitat.Flick és la raó que ho acaba explicant tot, convencent als futbolistes de superar els seus límits. El seu poder és tal que toca el crostó a Vallekas i l’equip passa a jugar de meravella. Com diu Jordi Martí, Hansi és el nostre rei Mides. El ‘FlickPower’ passa per convertir en or... tot allò que toca.
Progressa adequadament : el 'timming' de Dani Olmo
Les lesions la passada temporada li van impedir assolir l’alta velocitat. El que no esperàvem és queenguanyes convertís en un tren de rodalies, amb un rendiment que mai acabava d’arribar. Han estat cinc jornades de retard, però per fi ahir vam gaudir del veritable Dani Olmo. Joc entre línies, capacitat per generar espais, una marxa més en la circulació de pilota, arribada de segona línia, imaginació per a assistir i puntualitat per a marcar. El de Terrassa és peça fonamental per a l’engranatge, més si es confirma la lesió de Fermín. Confiem que la versió d’ahir sigui final de trajecte. Va sent hora que Dani sigui definitivament Olmo.
Suspès : Això no és futbol, papa...
Diu que és cruyffista i que si juga al que juga és perquè el pressupost l’obliga. No s’ho creu ni ell. Bordalàs té un llibre d’estil definit, i aquest passa perquè els seus futbolistes embrutin tot el que poden. Ahir, sense ser dels partits més antipàtics, va tornar a quedar palès. Si diferents jugadors, en diferents moments i en llocs dispars, aprofiten que no hi ha pilota per empènyer o buscar el contacte brut, és que fer-ho forma part del pla de partit. I no té res a veure amb el pressupost, que d’equips pobres n’hi ha molts, però com el Getafe només n’hi ha un. Celebro que ahir el Barça posés al seu lloc les males arts del rival, retratat pel futbol coral de Flick. L’alemany, elegant, no va alçar la veu en sala de premsa. Ho va fer a la gespa. Ahir va ser el Barça el que va dir allò de...‘¡esto es fútbol, papá!’
