Raúl Orellana: "Anar a Londres i sentir la teva cançó a tot arreu et fa sentir com un tonto"

Barcelona

Raúl Orellana, nascut a Granada el 1962 i crescut al barri d’Hostafrancs de Barcelona, és una figura clau en la història de la música de club a Catalunya. La seva trajectòria professional va començar de manera inesperada, punxant discos lents al Sant Jordi, un centre cultural militar reconvertit en sala de festes. Aquella experiència, combinada amb una passió primerenca per la música escoltada a la ràdio, va marcar l’inici d’una carrera que el portaria a liderar la cabina de la mítica discoteca Studio 54.

El 1982, amb només 21 anys, Orellana va assumir el rol de DJ resident al 54, substituint Richie Cackford, un DJ nord-americà que no s’adaptava als nous sons europeus. Els inicis van ser difícils: el públic fidel a Cackford rebutjava el canvi, però Orellana va saber reinventar-se. Detectant dues tandes de públic en les nits de festa, va duplicar les sessions musicals per satisfer tothom, fet que va fer créixer l’assistència de 300 a més de 1.600 persones en pocs mesos.

La seva proposta musical es va caracteritzar per una aposta clara per la innovació. Va ser pioner en eliminar les cançons lentes de les sessions, prioritzant el ritme, la llum i l’espectacle. A més, va incorporar la guitarra espanyola a les seves produccions, un element distintiu que aportava identitat mediterrània a un gènere dominat per influències anglosaxones.

Entre les seves col·laboracions més destacades hi ha la cantant Jocelyn Brown, amb qui va crear Gypsy Rhythm, un èxit europeu que fins i tot va ser utilitzat en una campanya publicitària on Paco de Lucía va acabar tocant la guitarra. També va produir Bandido d’Azúcar Moreno, que va representar Espanya a Eurovisió el 1990. La cançó es va compondre en una sola nit i, tot i els problemes tècnics durant la gala, va obtenir una meritòria cinquena posició.

Orellana va treballar amb artistes com José Mercé i Gabinete Caligari, tot i les reticències inicials d’alguns músics a deixar-se remixar. El cas de Gabinete Caligari és paradigmàtic: el remix va vendre 50.000 còpies i va revifar les vendes del seu àlbum, tot i les crítiques inicials.

L’Studio 54 no només va ser un espai musical, sinó també social. Va acollir festes LGTBI pioneres i va ser punt de trobada per a la faràndula, esportistes i públic divers. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92, Orellana va proposar obrir cada dia, i la discoteca es va omplir de medallistes i visitants de la Vila Olímpica.

El tancament de l’Studio 54 el 1994 va ser causat per una gestió econòmica poc sostenible. Els crèdits acumulats i la falta de reinversió van fer inviable la continuïtat del projecte. Després del tancament, Orellana va continuar la seva carrera en altres sales com el Fòrum de Terrassa i el Gran Belved, i va continuar produint èxits com Love and Respect de Super Chi.

Amb més de quatre dècades de trajectòria, Raúl Orellana ha deixat una empremta profunda en la història musical del país. La seva capacitat per innovar, connectar amb el públic i mantenir-se fidel a la seva visió artística el converteixen en una figura imprescindible per entendre l’evolució de la música de club a casa nostra.

Les cançons de Raúl Orellana:

• Ain't no mountain high enough - Inner Life
• Gipsy Rhythim - Raúl Orellana i Jocely Brown
• Bandolero - Juan Carlos Calderón
• Caballo Negro - Manolo Sanlúcar
• Bandido - Azúcar Moreno
• Love and Respect - Supa-T
• Red Wild House - Raúl Orellana