Una jutgessa investiga per primera vegada la Guàrdia Civil per l'espionatge a l'independentisme amb Pegasus

Una jutgessa de Barcelona ha acordat investigar per primera vegada dos exdirectors de la Guàrdia Civil per l'espionatge a l'independentisme amb els programes espia Pegasus i Candiru, arran d'una querella presentada per cinc afectats, entre els quals hi ha l'empresari i exsenador de Junts Joan Matamala.

En una interlocutòria, la magistrada Miriam de Rosa Palacio, substituta al Jutjat d'Instrucció número dos de Barcelona, resol admetre a tràmit la querella, en considerar que els fets denunciats podrien ser constitutius dels delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i accés il·legal a sistemes informàtics.

La querella s’adreça contra l’exdirector de la Guàrdia Civil entre 2018 i 2020, Félix Vicente Azón, i la seva successora fins al 2023, María Gámez —és la primera vegada que la justícia investiga el paper de l’institut armat en l'espionatge a l’independentisme—, així com contra l’exdirectora del CNI, Paz Esteban —ja imputada en altres quatre causes— i directius de les empreses israelianes NSO i Saito Tech, que comercialitzen aquests programes espia.

Es tracta, a més, de la primera denúncia per l’ús del programa espia Candiru, un software que els querellants asseguren que la Guàrdia Civil va utilitzar per infectar els seus mòbils, en el marc de la causa oberta a l’Audiència Nacional contra els organitzadors de la plataforma anònima Tsunami Democràtic, que va convocar les protestes contra la sentència del 'procés'.

Els querellants mantenen que aquesta infecció va ser acreditada per anàlisis realitzades pel laboratori canadenc Citizen Lab, que va destapar el cas d’espionatge massiu a l’independentisme i que ha donat lloc a múltiples investigacions als jutjats de Barcelona.

De fet, els querellants —empresaris i desenvolupadors tecnològics agrupats en l’associació internacional Sentinel Alliance— van presentar inicialment la denúncia a l’Audiència Nacional, que va rebutjar investigar-la per manca de competència, fet que els va portar a traslladar-la als jutjats de Barcelona.

Com a proves pericials, els denunciants demanen que el jutjat encarregui als Mossos d’Esquadra l’anàlisi dels seus telèfons mòbils —que ja han trobat indicis d’espionatge en els dispositius d’altres afectats, entre ells l’expresident Pere Aragonès— i que prengui declaració, com a experts, als analistes de Citizen Lab i d’Amnistia Internacional, que van documentar el conegut com a Catalangate.

Una altra de les diligències que plantegen els querellants és que el jutjat requereixi a l’Audiència Nacional una còpia de les causes de Tsunami Democràtic i dels CDR, en què asseguren que van ser espiats sota secret de sumari, sense ser-ne informats en cap moment i sense tenir la condició formal d’investigats.

En un comunicat, Sentinel Alliance ha celebrat l’admissió a tràmit de la querella, que al seu entendre afegeix una "dimensió internacional" al cas de l’espionatge massiu a l’independentisme, ja que està acreditat que un dels denunciants va ser atacat amb el software espia mentre es trobava a Suïssa.

A més, subratllen que la detecció d’una infecció activa al mòbil de Joan Matamala va motivar que Microsoft llancés una actualització de seguretat crítica per protegir més de 1.300 dispositius a tot el món.

El president de Sentinel Alliance, Joan Arús, que es troba entre els querellants, ha destacat que la denúncia "no només busca una reparació individual, sinó que pretén exposar les eines amb què es degrada la democràcia des de dins. L’admissió a tràmit obre un debat inajornable sobre com es fiscalitza l’Estat", considera.