"Ningú d'aquí es quedarà sense jugar perquè hi hagi una fitxa estrangera més, al contrari: servirà per seguir creixent"

Barcelona

Els 14 clubs de la Divisió d'Honor de Waterpolo han arribat a un consens: cal canviar la normativa que restringeix a un màxim de quatre la presència de jugadors i jugadores foranis a les convocatòries. La normativa per aquesta temporada amplia el nombre de fitxes a les plantilles: 15. I també el nombre d'efectius a les convocatòries: 14. Però la Federació Espanyola (RFEN) es resisteix a permetre la inscripció de més jugadors estrangers. Una circumstància que el CN Natació Sabadell considera que el va perjudicar de manera especial la temporada passada i que aquest estiu, lluny de tenir solució, encara s'ha complicat més amb dos cops de volant amb la normativa. La voluntat és arribar a una solució pactada per modificar el reglament, però si la RFEN es manté immòbil el Sabadell està disposat a anar si cal fins a la justícia ordinària. I sap que allà, amb la Llei Bosman a la mà, que als anys 90 ja va capgirar de dalt a baix el món del futbol, ho té tot de cara per desmantellar el sistema i acabar amb qualsevol limitació pel que fa a esportistes de la Unió Europea o els seus països associats.

El president del CN Sabadell, Claudi Martí, situa l'oriegen del conflicte la temporada passada: "el tema esclata de forma més agreujada quan la temporada passada dues jugadores del club es queden embarassades i plantegem a la Federació que la normativa és molt rígida: no contempla la possibilitat de substituir-les, i no pots anar a buscar jugadores fora d'Espanya ni fitxar-ne cap d'un altre club de la lliga a mitja temporada." Per això, Martí entén que "tenim una normativa que restringeix aplicar la llei Bosman en tot el seu desenvolupament" i que , i "és totalment obsoleta. Hi havia el compromís d'adequar-la i flexibilitzar-la, sense plantejar que fos aplicar del tot llei Bosman. Però a l'hora de la veritat la Federació ha mantingut una normativa molt dura pel què fa estrangers i mobilitat a les plantilles, i a més a més ha fet diversos canvis de normativa durant el mes d'agost."

Aquest punt de vista el comparteixen altres clubs de la competició: "No som l'únic club que ha aportat propostes constructives, a l'abril vam aconseguir un consens de tots els clubs de divisió d'honor per flexibilitzar la documentació i la Federació no l'ha volgut escoltar." Una obertura de mínims, ja que "la proposta dels clubs era poder disposar de 5 estrangers en comptes de 4, aprofitant que el nombre màxim de fitxes totals a la plantilla pujava de 14 a 15." És a dir, mantenint com a mínim el mateix nombre de jugadors nacionals a cada plantilla que hi havia fins ara.

L'immobilisme de la RFEN l'explica perquè "suposo que els tècnics de la Federació entenen que l'arribada del talent de fora és dolent pel waterpolo espanyol, quan s'ha demostrat que no és així: quan més ha crescut el waterpolo espanyol és quan els últims 10 anys s'ha passat de 2 estrangers a 4 i les lligues, sobretot la femenina, s'han fet més competitives. Ha arribat talent de nivell mundial i la femenina és la lliga més forta d'Europa, i la masculina pràcticament també. Per això no entenem que la Federació vulgui seguir restringint quan cada vegada les plantilles són més grans i necessites més talent i més esforç per competir a nivell nacional i europeu. I encara es poden admetre menys els canvis de criteri"

I és que a principis d'agost, la Federació admetia una interpretació de la normativa que permetia considerar dues jugadores d'origen estranger com jugadores de formació local. Però la cap d'unes setmanes, a finals del mateix mes, aquesta interpretació va canviar i ara el CN Sabadell es troba amb 5 jugadores estrangeres a la plantilla que no pot convocar alhora per un mateix partit, n'ha de descartar sempre una.

Tot i l'evolució del conflicte, Claudi Martí vol mantenir fins al final la porta oberta una solució de consens entre totes les parts: "No descarto que puguem arribar a un pacte, cal seure amb el CSD i la Federació perquè sóc el primer que no vol enfrontaments. Però s'han de respectar els drets dels jugadors i les jugadores i els clubs han de seguir sent competititus amb totes les garanties." Però a les portes de la competició oficial, que comença a principis d'octubre, el temps per arribar a una solució conjunta s'esgota: "Si aquesta setmana no hi ha acord, la propera setmana presentarem les impugnacions al CSD i al TSJC perquè les competicions comencen a principis d'octubre, no ho hem fet abans perquè no vull enfrontaments sino intentar arribar a un acord."

Però si la via diplomàtica no fructifica en els propers dies, el CN Sabadell està disposat a emprendre accions legals primer a la justícia esportiva: "Si el pacte no arriba, presentarem una demanda davant del CSD perquè es pronunciï pel fons i per la forma del procediment: per la inseguretat jurídica del canvi de normativa durant l'estiu, ja que el 4 d'agost ens van validar una interpretació de la norma, i quan el 28 d'agost ja havíem tancat la plantilla en base a aquests criteris, van tornar a canviar la normativa modificant de nou els requeriments. I en el fons, si es garanteixen els drets comunitaris de lliure circulació dels treballadors."

I en cas que no prosperi, estan disposats a anar fins la justícia ordinària, amb la certesa que la Llei Bosman jugaria a favor seu, tot i que l'objectiu final del club vallesà no sigui aconseguir poder disposar d'un nombre il·limitats d'esportistes estrangers: "Arribarem fins on calgui perquè quedi constància que apliquem de dret a llei. No estem en contra de que s'apliquin certs reglaments per protegir el talent espanyol i potenciar-lo, però això no pot anar en detriment de vulnerar drets de treballadors comunitaris. Hi ha altres esports a Espanya que fan servir sistemes amb un cert nombre de jugadors de formació local, com el bàsket que marca que n'han de ser quatre. En el cas del waterpolo és el contrari: només quatre de fora, i em sembla desproporcionat. Per això cal arribar a un acord: nosaltres no demanem que els 14 puguin ser estrangers comunitaris perquè tampoc crec que sigui bo pel nostre esport, però no podem tenir una normativa tan restrictiva quan d'altres esports les han elaborat amb sentit comú."

La categoria professional dels jugadors i les jugadores de waterpolo emparen la jurisprudència perquè "els contractes són professionals de la mateixa tipologia que els futbolistes de primera divisió," tot i que no dónen per fet que els tribunals els donarien sí o sí la raó malgrat que hi ténen molta confiança: "En qüestions de justícia mai donem per fet res, però hi ha prou jurisprudència nacional i internacional."

El president del Sabadell no creu que obrir el ventall a l'entrada de més talent forani sigui una amenaça pel planter català i estatal, sinó que ajudaria a potenciar el nivell dels jugadors que surten de casa sense que això, si es troba un límit de protecció de consens, suposi perdre places a l'elit pels nascuts aquí: "És totalment compatible que hi hagi més jugadors estrangers amb que segueixi sortint talent local, ho hem viscut. Però les necessitats cada vegada són més grans: no hi ha cap jugador jove d'aquí que perde l'oportunitat de jugar a divisió d'honor perquè vingui algú de fora. És al revés, falten jugadors: hi ha clubs sobretot de fora de Catalunya que ténen problemes per fer la plantilla perquè no hi ha tant de talent local com a Catalunya. Són necessitats del creixement del waterpolo espanyol, no va en detriment de res. Cap noi ni cap noia es quedarà sense jugar perquè hi hagi algú estranger més als clubs. Al contrari, estem convençuts que és una manera de créixer encara més: com més competitiva és la lliga, més competitiu ets a Europa, els clubs creixen, els equips creixen, la competitivitat creix i això fa que el talent i la qualitat dels esportistes creixi," conclou Claudi Martí.