Paco Mir: "M'ho passo tan bé creant que per què deixar de fer-ho"

Barcelona

Paco Mir dirigeix Els Bons, una obra que es pot veure al Teatre Poliorama fins al 2 de novembre. Escrita i protagonitzada per Ramon Madaula, amb Jordi Buixaderas al seu costat, la comèdia explora la frontera entre el bé i el mal a través d’una relació d’amistat marcada per la corrupció i la hipocresia.

Dos amics de tota la vida, units pels Pastorets del poble i per una trajectòria política poc exemplar, es retroben quan un d’ells ha de substituir l’altre en el paper de Satanàs... just abans que aquest entri a la presó. A través dels assajos, emergeixen les misèries de la seva relació i les contradiccions morals que els envolten.

Trencar els rols i sortir de la zona de confort

Mir ha volgut jugar amb les expectatives del públic assignant els papers a contracorrent. Buixaderas, habitual en personatges intensos, sorprèn amb una vis còmica inèdita, mentre Madaula matisa el seu Satanàs amb una ambigüitat deliciosa. “El bo acaba sent dolent i el dolent acaba sent bo”, explica Mir.

La direcció manté el seu perfeccionisme característic: “Cada vegada que vaig canvio alguna cosa o milloro. És la tendència del Tricicle: sempre estàvem millorant”. L’obra ha evolucionat durant la gira prèvia, culminant en un final “molt més contundent” que el director prefereix no revelar.

L’humor com a refugi i motor creatiu

Mir defensa l’humor com a eina de resistència: “L’humor és la política dels desesperats”. Amb un humor gàustic heretat de la seva família, afirma que “quan ja no pots més, l’única sortida és enriure”. Aquesta filosofia impregna la seva obra i la seva manera de viure.

“Un humorista no compta els riures que ha provocat, sinó els que no ha aconseguit”, diu. Aquesta exigència constant és el que el manté viu creativament. “No pots baixar mai la guàrdia. Sempre estàs buscant l’error”.

Memòria musical i influències vitals

Al Llapis de memòria, Mir repassa la seva trajectòria a través de cançons que han marcat la seva vida. Des de “Ligia Elena” de l’Orquestra Plateria fins a “Por la márxica del puerto” de Maite Martín, cada tema evoca moments personals i professionals. També recorda els estius a Sitges amb cassets de Paul McCartney i la influència de Pau Riba en els seus primers treballs com a il·lustrador.

De dibuixant a director: una vida plena de projectes

Mir va començar com a dibuixant gràfic, va treballar a El Jueves i va entrar al món del teatre... per lligar amb ballarines. “No vaig lligar mai, però mira tot el fruit que n’he tret”, diu entre rialles. Ha fet televisió, escultura, pintura, sarsueles i fins i tot té el títol de pilot d’avió.

Amb 67 anys, no contempla la retirada. Té projectes fins al 2028 i una energia creativa intacta. “M’ho passo tan bé creant que per què deixar de fer-ho?”, afirma. El seu somni pendent: dirigir una gran òpera al Liceu.

'Els Bons', una comèdia amb segell propi

Amb una durada de 75 minuts, Els Bons és una comèdia àgil, crítica i plena de matisos. Pim-pam, però amb substància. Una reflexió sobre la moral, la política i l’amistat, amb el segell inconfusible de Paco Mir.