La biblioteca popular, amb Marta Cava
Clàssics juganers

SECCIÓ. La biblioteca popular, amb Marta Cava
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Els clàssics s’han de reivindicar sempre, però els hem de tractar com a peces de museu o podem donar-li una volta, una perspectiva, posar-hi una mica de sal i pebre per amanir-los una mica sense que perdin l’essència? El debat està servit. Si sou puristes dels clàssics i creieu que la seva forma original és l’única forma en què poden ser llegits, ja podeu parar de llegir. Però si sou dels que us agraden les coses diferents, agafeu paper i llapis, anoteu els títols que us proposa la bibliotecària Marta Cava i vinga, anem a jugar amb ells!
James / Percival Everett (Angle) Traduït per Jordi Martín Lloret
Possiblement, un dels llibres que ha estat més censurat són les aventures de Tom Sawyer i Huckleberry Finn per tot el racisme que desprenien. Però ja sabem que censurant els clàssics, per moltes actituds reprovables que tinguin, no arreglarem els problemes del món. Però per sort, tenim a Percival Everett, tot un senyor escriptor que sap jugar i respondre a aquestes situacions.
'James' és com un bumerang: una manera de tornar-li a Twain (des del segle XXI i una societat una mica més evolucionada) una història allunyada d'estereotips racistes, però que recull molt bé l'estil i les característiques d'un referent literari com va ser Mark Twain. Everett agafa la història d'en Jim, l'esclau que és amic d'en Huckleberry i el converteix en protagonista i redemptor. Com si fos una tercera part de les històries protagonitzades per en Huck i en Tom, l'autor, a part de fer-lo l'eix central de la història, aprofita entre la trama i el desenvolupament de la història per fer una crítica mordaç i, sobretot, plena d'humor contra el sistema racista dels Estats Units en el passat, però que també toca al moll de l'os de l'actualitat.
Podríem continuar debatent si els clàssics s'han de censurar o no, si s'han de reescriure o no, però jo sí que tinc clar que vull estar a l'equip de Percival Everett: gent que sap jugar amb la literatura, que fa novel·les addictives i apassionants, sense deixar de banda la crítica social i, el més important, fer-ho sense perdre l'humor. I sobretot, donant veu als qui durant molt de temps, no n'han tingut.
Orlando / Delphine Panique (La Topera) Traduït per Marta Armengol
Explica l’autora a la introducció que 'Orlando' és el llibre que més vegades ha llegit, però que té tanta mala memòria, que s'oblida dels detalls. I un dia decideix fer un còmic de l'Orlando, però s'adona que queda una versió molt lliure i molt personal, però l'essència del personatge (o personatges hi és). Còmic que, per cert, estrena el nou segell de La Topera de còmic per a adults.
Aquest 'Orlando' és, doncs, un joc i un homenatge a un dels personatges més cèlebres de la Virginia Woolf que Panique dibuixa i modela d'una manera irreverent, divertida i punk. Farceix de poesia i d'imatges bellíssimes la història, mantenint l'essència de l'original, però jugant i arriscant-se. Jo, com l'autora, tampoc recordo tots els detalls dels llibres que llegeixo, però sí que recordo les sensacions que m'han deixat. I recordo que 'Orlando' de Virginia la Woolf em va agradar moltíssim i d'aquí a unes setmanes, quan m'hagi oblidat dels detalls d'aquest còmic, sí que recordaré el mateix que amb l'altre llibre: que m'ha agradat moltíssim, també.
Comèdies alades / Aristòfanes (Edicions de 1984) Traduït per Eloi Creus
Les 'Comèdies alades' d'Aristòfanes recullen tres obres (La pau, Núvols i Els ocells) on trobem tres històries tronadíssimes: la d'un pagès que fa un viatge en un escarabat piloter per rescatar a la Pau; després, trobem una sàtira contra tots els sofistes i, especialment, contra Sòcrates; i finalment, la història d'uns ocells que intenten fundar una nova ciutat i una nova societat. S'ha de destacar la feinada de traducció feta per l’Eloi Creus: no només perquè es llegeix bé, sinó per saber jugar amb les paraules, les referències nostrades i donar-li una volta a algunes notes a peu de pàgina, convertint-les en apunts còmics. A part de la qualitat literària, l'obra també és un exemple que els clàssics grecollatins poden ser llegits i gaudits per qualsevol lector que s'hi vulgui acostar i, també, que tenim una llengua fantàstica amb la qual es pot fer de tot.
Lavinia / Ursula K. Le Guin (Raig Verd) Traduït per Anna Llisterri
Lavínia va ser l’esposa d’Enees, el protagonista de l’Eneida. Però al poema èpic escrit per Virgili el seu personatge només s’esmenta: no té veu, no la coneixem, només sabem que existeix i prou. Ursula K. Le Guin, una de les escriptores de ciència-ficció i fantasia més destacades de la història del gènere, decideix sortir-se de la tangent dels seus universos distòpics i la seva crítica social i decideix escriure la història que Virgili mai va fer: la de la Lavínia i la seva vida.
A través de les aparicions que fa el poeta en somnis i visions que té la protagonista, ella de seguida coneixerà la seva història i el seu destí. I entremig, coneixerem la vida i l’amor que va sentir i va viure, però també com era la vida a la Itàlia antiga, abans que Roma fos fundada, on les dones havien de casar-se amb qui tocava i el seu destí estava escrit. Excepte, segurament el de Lavínia, que va decidir agafar les regnes de la seva vida i decidir per ella mateixa, malgrat saber que les seves decisions portarien la decepció de la seva mare i una guerra al seu poble.
Mira Hamlet / Barbrö Lindgren y Anna Höglund (Thule) Traduït per Carmen Montes
Es pot sintetitzar una obra mestra com és 'Hamlet' a la més mínima expressió? La resposta és sí i la teniu en aquest àlbum il·lustrat, que farà les delícies dels més joves - que potser no estan familiaritzats amb la història -com dels adults que sí que la coneguin-. Amb animals personificats, gràcies a les il·lustracions (avís important! Que un llibre tingui il·lustració no vol dir que sigui un llibre per a criatures) i el text breu i esquemàtic (digne d’un telegrama) l’autora aconsegueix explicar els fets principals d’aquesta obra dramàtica que, d’alguna manera, acaba fent arrencar un somriure mentre sintetitza aquesta gran tragèdia de la literatura universal.




