Roger Torns: "Barcelona cada vegada és menys nostra"

Barcelona

Anna Herebia, Maria Hernández Giralt, Laura Daza i Georgina Latre protagonitzen una adaptació gens purista del clàssic de Txèkhov. Les actrius interpreten fins a onze personatges i converteixen el Teatre Maldà en la casa familiar de les tres germanes. Sota la direcció de Roger Torns, Unes ganes terribles de viure aprofundeix en el drama de la història de la manera més còmica possible.

Moscou

"Les germanes tenen unes expectatives de vida i al final van fracassant amb tot el que s'havien imaginat. Desitgen ser a un altre lloc, aquest Moscou que tenen idealitzat on van ser felices i on les coses tenien sentit. A l'obra hi ha com un canvi d'era, la sensació que alguna cosa està morint, i ho lliguem al present amb aquest nou ordre que vivim on no sabem cap on anem", explica Herebia sobre una versió que porten al seu terreny professional relacionant la frustració dels personatges amb la del món de la interpretació. "Com a actriu, vas tenint moments que t'ho planteges i dius ja està, ja en tinc prou. I tot i això seguim, la il·lusió suposo que ens pot", diu Hernández, i el director afegeix: "veure que podem arribar a aixecar projectes encara que costi, fa que continuïs. Tira i et dona molta vida". Però Heredia, fent broma, confessa: "ara, hi ha dies que el funcionariat fa certa il·lusió. Tampoc deu estar tan malament...".

Barcelona

Entre el Moscou utòpic de les germanes apareix la Barcelona d'ara. "Elles intenten arrelar-se en un lloc que cada vegada és menys seu. I Barcelona cada vegada és menys casa nostra i menys desitjada pels d'aquí", afirma Torns. Una ciutat somiada per molts artistes, però que és una arma de doble tall. "Està tot molt centralitzat. Marxar de Barna significa deixar una mica la professió. No té per què, però has d'estar molt establert per continuar treballant des de fora. Costa d'imaginar-s'ho. I alhora, obres de teatre independent són molt difícils de girar per pobles", comenten.

L'autor

Jugant amb unes ulleres, un serrell despentinat o una gavardina, les quatre actrius canvien constantment de personatge. "No volia fer un Txékhov com a peça museística. M'encanta llegir-lo, però s'ha d'agafar mirant-lo des de l'avui. Fer-lo des de l'humor i des de les situacions de fracàs que tenen els personatges", argumenta el director i dramaturg. I Unes ganes terribles de viure n'és la prova definitiva. "De l'autor t'esperes una cosa avorridota, i el públic se sorprèn de riure tant. Ha vingut molta gent dient-nos que hem aconseguit que els agradi Txékhov!".