"L'experiència de Marc Màrquez és un missatge molt positiu i molt real d'esperança per a tothom que passi un moment de vulnerabilitat"

Barcelona

Marc Màrquez torna, sis anys després, a ser campió del món de Moto GP. Després de temporades d'incertesa, de quatre operacions al braç en dos anys, de reconèixer haver pensat en una retirada prematura, el gran dels germans de Cervera ha retrobat el seu millor nivell enfilat a la Ducati oficial. I el seu retorn a la cúspide mundial, un dels més inspiradors del món de l'esport, es pot definir amb una paraula relacionada amb la salut mental que en els darrers temps ha guanyat popularitat: la resiliència. I és que el cas de Màrquez és paradigmàtic per qualsevol persona que visqui un moment difícil del qual costa veure'n la sortida.

El psicòleg Andrés Cuartero, cap de psicologia del SEM de Catalunya, ens instrueix amb què "per entendre el concepte de resiliència cal posar el focus no tant en la fortalesa com en la flexibilitat emocional i la capacitat d'adaptar-se, que al final serà la que porti aquesta fortalesa per tirar endavant". Afegeix que la resiliència "no és l'armadura de la persona, és la pell i la forma d'adaptar-se quan hi ha una dificultat o un entrebanc i l'actitud a l'hora de respondre per superar-lo. La característica fonamental és aquesta flexibilitat emocional: poder pujar, baixar, anar endavant, endarrere... serà el que faciliti aquesta adaptació"

Tot i passar per un periple duríssim no només físicament sino també mental, el nou vegades campió del món de motocilisme no ha treballat mai amb un professional de la salut mental. Un fet que no sorprèn Cuartero: "Cada persona té una trajectòria personal i un entrenament. El fet de ser resilient no és una condició innata, tot i que es pugui tenir una disposició. Parlem d'habilitats o aprenentatges que la persona pot anar fent, i de vegades vénen de la pròpia vida. En el cas de la competició, la persona ha de fer front al llarg de molts anys a moltes situacions en què no sempre s'està a dalt de tot. Hi ha persones que poden adquirir aquesta capacitat d'adaptació sense necessitat d'ajuda professional."

No obstant, el psicòleg destaca que el de la resiliència és un camí que no es pot fer sol: "de vegades parlem que no és aquesta capacitat del mite de l'heroi solitari, les persones resilients són aquelles que estan ben acompanyades. Hi ha molts factors més enllà del que s'entén d'una persona forta: tenir aquesta xarxa, no estar sol i anar ben acompanyat són murs de contenció al voltant de la persona que poden ser més que suficients perquè la persona se'n surti." I si aquest acompanyament no es troba quan és necessari a l'entorn d'una persona que el necessita, és quan es recomana recórrer a un professional de la salut mental: "Quan parlem de buscar ajuda professional no és una qüestió de feblesa, no tothom té els mateixos recursos. Una persona que fa el camí sol el pot fer perfectament si té aquestes habilitats, aquests recursos i aquesta xarxa. Si no es té tot això, és quan un professional pot ser una bona ajuda"

I quan es demana aquesta ajuda, la llavor és "primer de tot, comencem perquè la persona tingui confiança en si mateixa, que pugui confiar en sí mateixa. Moltes vegades les persones es veuen sobrepassades, ténen una percepció de si mateixes de vulnerabilitat, de feblesa i se n'obliden que al llarg dels anys han fet front a moltes dificultats i ténen recursos. Però en un moment determinat, la persona està tan atrapada emocionalment que no és capaç de veure el camí per on tirar, aquesta flexibilitat emocional de què parlem."

Explica Andrés Cuartero que aquesta necessitat és una 'fotografia' del moment vital: "aquella persona que ve a buscar ajuda o acompanyament ho fa en un moment concret de la seva vida, però això no treu que al llarg de tots als seus anys d'experiència la persona ha estat capaç de fer front a moltes dificultats, problemes, se n'ha sortit, ha tingut recolzament, xarxa, recursos personals... però en aquest moment de situació de bloqueig o no veure sortida potser no pensa en claredat i li manca confiança en sí mateixa. Per això comencem per aquí: donar-li confiança, explorar els seus recursos i que es puguin començar a mobilitxar i a caminar".

I que la clau, diu, està en com entomar la situació que toca atravessar: "de vegades el problema no és tant allò que ens passa o el cop que ens dóna la vida que no està sota del nostre control. De vegades depèn de què fa la persona amb allò que li està passant: què puc fer que depèn de mi, i que jo puc fer i anar pas a pas, però que no he d'anar amb una immediatesa: què puc fer avui, en aquest moment. I demà, ja pensarem què puc fer demà. És un camí, un procés."

Després de guanyar el Mundial, Marc Màrquez es va declarar en pau després d'haver plorat tot el que havia de plorar i, acompanyat dels seus, aconseguir el propòsit que s'havia fet: "Quan una persona passa una situació difícil ha de transitar un camí on hi ha frustració, dolor, no surt tot com tu vols... i estar en pau fa referència a que 'tot el que depenia de mi ho he fet, estic reconciliat. I no ho he fet sol, he tingut gent al costat que m'ha acompanyat, i he acceptat i transitat un procés dolorós: he plorat molt. Reconec que tot això m'està afectant però no m'està enfonsant. He treballat i ara tinc la recompensa,'" analitza Cuartero.