Pedro J. Ramírez: "He perdut molts amics per dir la veritat"

Barcelona

En el programa d'avui s'ha abordat una gran varietat de temes que giren al voltant de la vida i la trajectòria del periodista Pedro J. Ramírez, així com la seva relació amb la música i la cultura espanyola. Ramírez comparteix records de la seva infància i adolescència, destacant la seva connexió amb la llengua catalana i la seva família, que tenia arrels a Girona. Menciona la seva experiència a Barcelona i la nostàlgia que sent per llocs i persones del seu passat, com la portera Joaquina, que treballava a l’Editorial Bruguera durant l’època daurada del tebeo.

El programa també tracta la relació de Ramírez amb figures destacades de la música i la literatura, com Luis Eduardo Aute i Joaquín Sabina. Ramírez reflexiona sobre com Aute, tot i ser un artista de culte en la seva joventut, es va convertir amb el temps en un amic proper. Aute és esmentat en el context de la seva cançó La belleza, que Ramírez interpreta com una crítica a la pèrdua d’ideals en la política espanyola, especialment durant la transició democràtica. Ramírez relaciona aquesta cançó amb la seva pròpia tasca periodística, on sempre ha cercat la veritat, sovint enfrontant-se a les conseqüències de les seves publicacions.

El periodista també menciona el seu llibre El año que murió Franco, en què reconstrueix la història de dos joves que es veuen embolicats en un assassinat polític, reflectint el clima de tensió i canvi de l’època. A través de la seva narrativa, Ramírez explora el desencís que molts van sentir durant la transició, a mesura que els ideals polítics es desvanien i la corrupció començava a aflorar.

Al llarg de la conversa, Ramírez comparteix anècdotes sobre la seva carrera en el periodisme, incloent-hi la seva experiència a Diario 16 i la posterior fundació de El Español. Parla sobre la pressió que sent a l’hora d’escriure, especialment en la seva columna dominical, on intenta transmetre la complexitat dels temes polítics. Ramírez menciona que ha dedicat gairebé 50 anys a aquesta feina, cosa que l’ha portat a desenvolupar una obsessió per la precisió i la veritat en la seva escriptura.

El periodista també ha parlat dels límits de la seva professió i de l'esquizofrènia que es produeix en un diari entre el director que vol publicar una notícia que pot ser molt sensible i l'editor que diu "mira, que tenim 250 famílies en nòmina". I ha explicat la seva pròpia experiència quan era director a Diario 16 i va fer públic l'afer del rei Joan Carles amb la dissenyadora Marta Gayà.

El programa també aborda la relació de Ramírez amb la política i els polítics, destacant la seva interacció amb expresidents com José Luis Rodríguez Zapatero i José María Aznar. Ramírez descriu Zapatero com un líder democràtic i receptiu a la crítica, en contrast amb la seva opinió sobre l’actual president, Pedro Sánchez. Al llarg de la seva trajectòria, Ramírez ha afrontat amenaces, tant de la banda terrorista ETA com dels GAL i ha estat sota vigilància a causa de la seva feina, cosa que reflecteix els riscos associats al periodisme en un entorn polític tens. Ha explicat que, l'any 1985, es va escapar per poc d'un intent d'atemptat amb bomba lapa i que, temps després, va parlar amb un dels membres del comando Madrid responsables de l'atac, Juan Manuel Soares Gamboa, que havia estat company d'ell als Maristes de Logroño.

La conversa s’endinsa en la influència de la música en la vida de Ramírez, esmentant cançons que han marcat la seva trajectòria personal i professional. Parla de la seva admiració per Joan Manuel Serrat i la seva connexió amb la poesia de Salvat Papasseit, així com la seva fascinació per l’obra d’Aute. Ramírez també menciona com la música ha estat un fil conductor en la seva vida, des de la infància a Logronyo fins a la vida adulta a Madrid.

Ramírez reflexiona sobre la naturalesa del periodisme, descrivint-lo com una forma de vida més que una simple feina. Expressa el seu compromís amb la veritat, fins i tot quan això ha significat perdre amistats o afrontar conseqüències negatives. Al llarg de la seva carrera, ha hagut de prendre decisions difícils sobre què publicar i quan, sempre guiat per la seva ètica professional.

El programa conclou amb una reflexió sobre el pas del temps i la percepció de l’edat. Ramírez comparteix la seva experiència personal en complir 64 anys, relacionant aquest moment amb la cançó dels Beatles When I’m Sixty-Four. Al llarg de la conversa, es fa evident que la seva passió pel periodisme i el seu amor per la música són elements centrals de la seva identitat, que han influït profundament en la seva vida i carrera.

En resum, la transcripció del programa de ràdio ofereix una visió rica i matisada de la vida de Pedro J. Ramírez, la seva trajectòria en el periodisme, la seva relació amb la música i la cultura, i el seu compromís amb la veritat en un context polític complex. A través dels seus records i reflexions, Ramírez es presenta com un testimoni i participant actiu en la història recent d’Espanya.

Les cançons de Pedro J. Ramírez:

• La belleza - Luis Eduardo Aute
• O don fatale, de l'òpera 'Don Carlo' - Giuseppe Verdi
• Cançó per a en Joan Salvat Papasseit - Joan Manuel Serrat
• When I'm Sixty Four - The Beatles
• Jueves - La Oreja de Van Gogh
• A la sombra de un león - Ana Belén
• Suzanne - Leonard Cohen
• The windmills or you mind - Dusty Springfield