Rosa Gil, ànima de Casa Leopoldo: "Valc més pel que callo que pel que explico"

Barcelona

Rosa Gil, figura central del restaurant Casa Leopoldo, ha compartit al programa Llapis de memòria de SER Catalunya un viatge íntim i apassionat per la seva trajectòria vital. Amb una memòria prodigiosa i una veu carregada de vivències, Rosa ens transporta a la Barcelona del segle XX, al cor del Raval, on va créixer envoltada de cuina, cultura i personatges il·lustres.

Casa Leopoldo, fundat el 1929 pel seu avi, un ferroviari aragonès que va arribar a Barcelona i es va establir a les barraques de Montjuïc, es convertí en un referent gastronòmic i cultural. Rosa recorda com, de petita, alternava l’escola amb les feines al restaurant, i com va haver de lluitar per sortir de la cuina i guanyar-se un lloc al menjador, on va desenvolupar la seva vocació com a cambrera i cap de sala.

El restaurant va acollir figures com Concha Piquer, Orson Welles, Picasso, Hemingway, Pedro Sánchez, Sabina, Serrat, Eduardo Mendoza, Maruja Torres, Juan Marsé i molts altres. Rosa, amb discreció i elegància, va saber ser amfitriona de ments privilegiades i clients anònims, tots igualment il·lustres per ella.

Entre les anècdotes més insòlites, destaca com Fulgencio Batista, dictador cubà, li va ensenyar a menjar espaguetis en un motel de la Manxa, o com Juliette Binoche va escopir al restaurant per no ser reconeguda. Rosa també va viure la bohèmia barcelonina, les tertúlies que acabaven de matinada, i les festes que no tenien hora de tancament. El Raval, que ella prefereix anomenar “barri Xino”, va ser la seva gran universitat, on va aprendre més que a l’escola, gràcies a la lectura i a les converses amb clients que li regalaven llibres.

La música és part essencial del seu llapis de memòria. Cançons com Y sin embargo te quiero, La Magdalena, Mediterráneo, Corazón al sur i Romance de valentía connecten Rosa amb els seus orígens i amb la seva identitat mediterrània. En el seu homenatge recent a Casa Leopoldo, Rosa va cantar coples i fados, mostrant la seva passió per les músiques que parlen d’amors impossibles, com els que ella ha viscut.

Es va casar amb el torero portuguès José Falcón, qui va morir a la Monumental de Barcelona l’any 1974, quan ella estava embarassada de set mesos. El matrimoni, breu però intens, va ser fruit d’una amistat sincera i d’una proposta honesta: “No estic enamorat de tu, però necessito assentar el cap”. Rosa, fidel als seus valors, va acceptar i va viure un amor de valentia, com canta la Piquer.

L’entrevista culmina amb el record de la Revolució dels Clavells a Portugal. Rosa, des de Salamanca, va escoltar per la ràdio Grândola, Vila Morena, himne de la revolta, i va decidir viatjar fins a Vilafranca de Xira per viure en directe aquell moment històric. Va sortir al carrer amb clavellines vermelles, que la gent col·locava a les armes dels soldats. “Va ser un moment d’eufòria i esperança”, recorda.

Després de jubilar-se el 2015, Rosa viu en una residència, tot esperant recuperar el pis on vol tornar. La seva filla Carla viu a Pamplona, feliç amb la seva vida independent. Rosa, que va rebre un homenatge recent a Casa Leopoldo, continua sent una veu viva de la memòria barcelonina, una dona que ha sabut combinar caràcter, sensibilitat i cultura per convertir el seu restaurant en una casa per a tothom.

Les cançons de Rosa Gil:

• Y sin embargo, te quiero - Concha Piquer
• Una canción para la Magdalena - Sabina
• Mediterraneo - Joan Manuel Serrat
• El corazón al sur - Eladia Blázquez
• Romance de valentía - Concha Piquer
• Grândola, Vila Morena - José Alfonso
• Tatuaje - Concha Piquer
• Con divisa verde y oro - Concha Piquer