Alain Hernández: "Penso molt en què hauria passat si no arribo a deixar els pernils per la interpretació"

Barcelona

Alain Hernández no és només un rostre conegut de la televisió i el cinema. És també un home que ha viscut diverses vides en una sola. Al programa Llapis de memòria de Jordi Manau, l’actor ha repassat amb franquesa i emoció el seu recorregut vital: des del magatzem de pernils de la seva família fins als platós d’Antena 3, passant per la mili a Vigo, l’amor trobat per error a Messenger i una infància marcada per Barrio Sésamo i Bola de Drac.

Tot i que sovint se l’associa amb papers de dolent, Hernández defensa que ha interpretat més personatges bons que no pas malvats. “Els dolents marquen més, però m’agrada donar-los cor”, explica. Un exemple és el Jesús de Sueños de libertad, un personatge fosc però amb passat lluminós: “El que mola és veure en quin moment es passa al costat fosc de la força”.

Abans de ser actor, Alain era el fill d’un emigrant salmantí que havia fundat Jamones El Charro. “Vaig estudiar màrqueting per sumar-me al negoci familiar”, recorda. Tot va canviar als 28 anys, quan va decidir fer un curs de teatre amb Peter Gadis. “Sortia tremolant, però sortia. I allà em va fer el clic”, diu. El mateix Gadis li va dir: “És una llàstima que el món de la interpretació perdi un actor com tu”.

El salt definitiu va arribar amb Salvados por la crisis, al costat d’Anna Bertran i Jordi Évole. “Va ser quan vaig guanyar els meus primers diners com a actor i vaig dir: ara és el moment”. La decisió no va ser fàcil: va deixar l’empresa familiar i també la seva parella d’aleshores. “Va ser un sacrifici vital molt bèstia”, reconeix.

La seva carrera ha passat per sèries com La Riera i Sueños de libertad, on va interpretar un dels papers més intensos de la seva trajectòria. “Fer una sèrie diària és com un Tour de França. Acabes esgotat emocionalment”, confessa. El ritme de rodatge, sumat a la distància amb la família —marxava els diumenges i tornava els divendres—, el va portar a pactar que només faria una temporada. “Em sabia greu pels meus fills i per la meva parella. També has de ser responsable”, diu.

La música ha estat un fil conductor en la seva vida. De petit, era fan absolut de Dire Straits i Mark Knopfler. A la mili, a Vigo, va descobrir Silvio Rodríguez gràcies a un company de Cartagena. “El vaig devorar. També escoltava Ismael Serrano, Drexler, Pedro Guerra... Era molt romàntic i escrivia molt”, recorda. Ara, amb la paternitat, ha canviat el repertori: “Al cotxe sona Katy Perry o cançons de vídeos de YouTube que escolta el meu fill Milos”.

L’amor també li va arribar de manera inesperada. Va conèixer la seva parella, Mireia, per error, buscant una altra persona a Messenger. “Li vaig escriure pensant que era una altra Mireia Martín. I al final vaig guanyar amb l’error”, explica. Junts tenen dos fills, Nuno i Milos, noms amb històries pròpies.

El seu nom, Alain, també té un origen especial: el seu pare, emigrat a França als 13 anys, va voler homenatjar un amic francès que el va ajudar. “Li va dir: et posaré el teu nom a un fill. I em va tocar a mi”.

L’entrevista culmina amb un homenatge profund al seu pare, afectat per Alzheimer. “Quan escoltava Mis manos en tu cintura, d’Adamo, encara movia els llavis. L’Alzheimer no va poder amb aquesta cançó”, diu emocionat. Aquesta vivència va marcar el curtmetratge que ha protagonitzat recentment, on interpreta un fill que cuida la seva mare amb Alzheimer. “Va ser un homenatge al meu pare, però sobretot a la meva mare, que el va cuidar fins al final”.

Amb nous projectes a l’horitzó —entre ells una nova sèrie amb Marc Crehuet—, Alain Hernández es mostra il·lusionat però també realista: “No em tanco a deixar de ser actor algun dia. El que vull és trobar la felicitat”.

Les cançons d'Alain Hernández:

• Sultans of Swing - Dire Straits
• Ojalá - Silvio Rodríguez
• Barrio Sésamo
• Bola de Drac - Anem-la a buscar
• Mis manos en tu cintura - Salvatore Adamo
• Mediterraneo - Joan Manuel Serrat
• Power of love - Huey Lewis and The News
• While My Guitar Gently Weeps - The Beatles