Alejandro Amenábar: "El terme 'marica' ja es feia servir al segle XVI"

Alejandro Amenábar (1972, Santiago de Xile) estrena nova pel·lícula als cinemes: El cautivo, un film que ens transporta al 1575, quan un jove soldat anomenat Miquel de Cervantes és capturat en alta mar per corsaris àrabs. El duen a Alger com a ostatge. Allà hi passarà cinc anys i es refugiarà en les històries, en els relats que explica i que li tornen l’esperança. Fins al punt de cridar l’atenció de Hasan, el seu captor, amb qui acabarà desenvolupant una afinitat particular. La pel·lícula està protagonitzada per Julio Peña i Alessandro Borghi, amb Miguel Rellán, Fernando Tejero i Luis Callejo al repartiment.

En aquesta entrevista al programa Aquí Catalunya, Amenábar explica que El Quixot no deixa de ser una road movie que narra com dos homes acaben establint una amistat. Fer aquesta pel·lícula ha estat un dels projectes més personals de la seva trajectòria: és una idea que va començar fa vuit anys i que, segons ell mateix, “convivia amb mi”. Fa dos anys s’hi va bolcar del tot. Després de molta documentació i converses amb experts, va topar amb el tema de la identitat sexual de Cervantes. “Crec que hi havia molts elements que m’hi connectaven”, assenyala. En el procés d’escriure la història, va adonar-se que la vida del creador del Quixot era també una mica la seva: la d’algú que explica històries. “Jo soc un trobador més; el que passa és que he explicat la història d’un dels millors narradors que hem llegit. Amb aquesta pel·lícula volia retre homenatge a l’art d’explicar històries, a ell”.

Sobre la polèmica generada per la possibilitat que Cervantes fos homosexual, Amenábar ho té clar: “Entenc que fos un problema al segle XVI, però ara no hauria de ser-ho. L’enrenou que s’ha creat al voltant d’això em sembla injust per a la pel·lícula”. En qualsevol cas, el que fa el film és explorar la possible relació entre el captor i Cervantes, un aspecte que ja apareixia en alguns llibres d’història que van passar per les seves mans. Entre les descobertes, també destaca que el concepte “maricón” ja s’utilitzava als carrers al segle XVI.

“No canviaria ni una coma de la pel·lícula”, afirma. “Les pel·lícules s’han de fer amb convicció”. I afegeix que aquest muntatge és un bon termòmetre per mesurar fins a quin punt la diversitat sexual està normalitzada avui a la nostra societat.

"El que està fent Netanyahu és una monstruositat"

Preguntat per la situació actual a Gaza, Amenábar es mostra molt crític amb el govern israelià. “Parlar de si és genocidi o no és filar massa prim”. Les imatges, diu, parlen per si soles. “El que es veu a les pantalles és el pitjor horror que he vist mai provocat per un govern legitimat com el de Netanyahu. No havia vist mai res semblant: exterminar nens de fam. Com no se’ns cau la cara de vergonya?”, i remata: “que un govern legitimat estigui matant així és una monstruositat”.

Sobre Sirat, pel·lícula espanyola que competeix en la cursa cap als Oscars, el director de Los otros o Mar adentro ho veu clar: “Penso que té possibilitats, té reconeixement internacional, i crec que fàcilment podria estar entre les cinc finalistes”.

De la seva pròxima pel·lícula, bromeja recordant el que sempre li diu el seu productor: “A veure si se m’acut alguna cosa barateta”.