"Sento orgull i nervis": el pare d'una activista de la flotilla explica els seus sentiments contraposats

Barcelona

La Maria, una professora de ioga de 40 anys, és a la presó de Ktzi'ot, a Israel, des de divendres. A principis de mes, es va embarcar a la Global Sumud Flotilla, una de les iniciatives per fer arribar ajuda humanitària a Gaza. El vaixell, el 'Marinette', en què viatjava, va arribar a aproximadament unes 40 milles nàutiques de la franja abans de ser aturat.

El seu pare, en Xavier Zendrera, reconeix que fa dies que té sentiments contraposats. "Sento orgull i nervis. Estic tranquil perquè sé que està segura i content perquè tot el que ha fet ha tingut repercussió", explica en una entrevista a SER Catalunya.

Segons en Xavier, la Maria sempre ha estat una persona molt independent, a qui li agrada la navegació. Va estudiar nàutica i, segons el seu pare, quan els organitzadors de la flotilla van veure el seu currículum no van dubtar en "fitxar-la" com a voluntària. Tot i que no ha pogut parlar amb ella des de la seva detenció, en Xavier està convençut que la Maria "està bé": "La conec. És molt animada, té empenta. Està molt acostumada a les dificultats".

Reconeix que el moment més difícil va ser durant la intercepció de la flotilla per part de l'exèrcit israelià. "Era mitjanit, anaven amb les armilles, els van estar ruixant molta estona amb aigua freda... Ho he vist en vídeo", lamenta. Aquestes imatges són les últimes que ha vist de la seva filla, i també l'últim moment en què va poder parlar-hi.

Pel que fa a la relació amb el consolat i l'ambaixada d'Espanya a Israel, en Xavier diu que no s'hi han posat en contacte directament, però explica que els han fet arribar les adreces per si volien escriure'ls. "No en tinc queixes, assegura.

Sobre les peticions que faria, i tot i que celebra que la pressió internacional està aconseguint alguns avenços, demana a governs i administracions que facin "la màxima pressió a Israel perquè canviï les seves polítiques genocides".