Els pisos turístics proliferen a les ciutats properes a Barcelona: més de 3.000 llits nous en dos anys
L'Hospitalet, Badalona i la resta de l'àrea metropolitana ha patit l'efecte rebot de la mà dura de Barcelona amb els allotjaments turístics

Cartell amb el lema "Més barri, menys pisos turístics" / ACN

Barcelona
Els pisos turístics als municipis del voltant de Barcelona s'han disparat en els últims dos anys. Coincidint amb la suspensió de noves llicències d'allotjaments turístics a la ciutat, a les rodalies de la capital catalana s’han creat més de 3.100 llits nous en allotjaments turístics, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística analitzades per SER Catalunya.
La nova normativa municipal barcelonina ha aconseguit ralentir el creixement de pisos a la ciutat, però les ciutats del voltant n’han sortit malparats, perquè els inversors han trobat una escletxa per continuar augmentant les places turístiques properes a la capital. En dos anys s'han creat cinc llits per turistes cada dia.
Badalona i l'Hospitalet, nous pols turístics
A les ciutats més grans és on el nombre de places ha crescut més. A Badalona, des del 2023 fins ara l’increment de pisos per a turistes ha estat més del doble que a Barcelona, i a l’Hospitalet, gairebé el doble. En aquest període, entre les dues ciutats s'hi ha obert un pis turístic nou cada dos dies, un increment de 420 pisos turístics, amb espai per 1.300 turistes més dels que hi dormien el 2023.
El regidor d'Agenda Urbana de l'Hospitalet, Jose Antonio Alcaide, admet a SER Catalunya que "clarament" pateixen els efectes secundaris de la regulació a la capital catalana: "Vivim en un continu urbà. En una vorera ets a Barcelona i a l'altra a l'Hospitalet". En aquest sentit, explica que els barris més afectats són els colindants amb Barcelona: "Collblanc, Santa Eulàlia i la Torrassa concentren el 77% dels pisos d'ús turístic.

Continu urbà entre Barcelona i l'Hospitalet

Continu urbà entre Barcelona i l'Hospitalet
Els veïns d'aquestes poblacions ho han notat i es queixen dels efectes derivats de l'augment de visitants. La gentrificació preocupa a l'Albert, veí de 25 anys de Badalona: "Pel jovent és impensable anar a viure al centre per l'augment espectacular de preus, per culpa dels pisos turístics".
El turisme s'estén a tota l'Àrea Metropolitana
En municipis veïns mitjans, les places en pisos turístics també s’han disparat. A Santa Coloma de Gramenet els llits per turistes s’han triplicat en només dos anys, d’un centenar han passat a gairebé 300.
A Sant Adrià del Besòs, han sumat 300 places noves en aquests dos anys, distribuïts en 75 nous pisos turístics. El mateix ha passat a El Prat, on ara hi poden dormir el doble de visitants que el 2023: uns 130 llits nous. A Cornellà, l'increment ha estat d'unes 140 places.
Turistes on no n'havien vist mai
Els municipis més petits han notat encara més aquest fenomen. Nuclis acostumats a no rebre gairebé mai estrangers han vist, de sobte, l’aparició d’allotjaments per a turistes. Entre Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat, on pràcticament no n’hi havia cap, se n’han obert una vintena.
La taca d'aquest tipus d'apartaments també s'ha estès encara més lluny de Barcelona. La barrera dels 30 minuts ja no frena als inversors: des de 2023 s'han creat 250 places noves a Terrassa, 130 places més a Sabadell, i 40 a Granollers, on els pisos gairebé s’han doblat.
La Júlia, terrasenca, explica que fa uns anys no veia mai ningú al carrer que parlés anglès. Ara, assegura, no para de veure als ferrocarrils "estrangers que van a Barcelona, però que han agafat l'allotjament a Terrassa".

Ferran Dalmau
Periodista i editor d'informatius. Societat, Barcelona, habitatge, turisme.




