Un actor de doblatge és un actor al servei d'un altre actor

Barcelona

L’actriu de doblatge Núria Mediavilla ha passat pel Llapis de Memòria per compartir una vida plena de veus, emocions i aprenentatges. Filla del mític Pepe Mediavilla i germana de l’actor i músic José Luis Mediavilla, Núria ha crescut entre micròfons i guions, ha acabat convertint-se en una de les veus més reconeixibles del cinema i la televisió.

“El doblatge és l’art de desaparèixer”, afirma. Una frase que pot semblar enigmàtica, però que ella explica amb claredat: “Som actors al servei d’un altre actor. Jo com a actriu he de desaparèixer, però alhora he d’estar molt present, perquè és la meva veu la que s’escolta”. Per a Mediavilla, el doblatge no és una imitació, sinó una transmissió emocional i un acte de respecte cap a la feina original.

Amb només 7 anys, Núria va debutar doblant Shirley Temple a La petita coronela. Des d’aleshores, ha posat veu a actrius com Kate Winslet, Angelina Jolie, Nicole Kidman o Jodie Foster. “És molt més fàcil doblar una bona actriu. Et porten de la mà”, assegura.

Però més enllà de la professió, Mediavilla ha fet un viatge profund cap a l’autoconeixement. Des del seu projecte “Alma de voz”, explora la veu com a eina de connexió interior. “La veu té una part visible, que és el so, i una d’invisible, que és el lloc des d’on parles. Les creences, la mirada cap al món... tot això es reflecteix en la veu”, explica.

Aquest camí personal també l’ha portat a participar en cercles de dones, espais d’escolta i expressió sense judicis. “És un lloc on pots parlar o no parlar, i ningú t’interromp ni et diu què has de fer. Només escoltem”, diu. També ha creat La Casa de la Voz, un espai on imparteix tallers i acompanya processos creatius i personals.

Un dels moments més intensos de la seva vida va arribar el 2013, quan li van diagnosticar un càncer de mama. “Va ser un ‘reset’. Un viatge a cap lloc. Un diari en blanc”, recorda. Aquell sotrac la va portar a mirar-se la vida d’una altra manera: “Quan estàs al pou, no tens moltes coses a fer. Has de mirar, repassar, situar coses de manera diferent. I quan ho fas, el cos es relaxa. La veu també”.

Amb la cançó Insurrección de l’Último de la Fila, Núria tanca el seu Llapis de Memòria amb força i autenticitat. “Sempre dic que tinc ànima d’elf. Potser per això em van donar la Galadriel”, diu amb un somriure. I és que la seva veu, com la seva vida, és un viatge entre el visible i l’invisible, entre la tècnica i l’ànima.

Les cançons de la Nuria Mediavilla:

• Me cuesta tanto olvidarte - Mecano
• Aura - José Luis Mediavilla
• Like a prayer - Madonna
• Para crear mujer - Inés Lolago
• Tanca els ulls - Txarango
• Al aire - Chambao
• Entre mis recuerdos - Luz Casal
• Insurrección - El Último de la Fila
• En una playa calma - Manolo García