La lliçó de vida del Julio: un àrbitre amb discapacitat visual
Amb 38 anys, el Julio va començar de zero com a àrbitre malgrat la seva discapacitat visual. Avui ja suma més de 2.000 partits dirigits en setze temporades.
La lliçó de vida del Julio: un àrbitre amb discapacitat visual
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Entrenador, massatgista, i tècnic als trenta-vuit anys el Julio va decidir estudiar i formar-se per ser àrbitre. A més, amb una dificultat afegida; un impediment de visió que el fa ser cec a l'ull esquerre.
Ara, ha dirigit dos mil partits en setze temporades. Ell mateix explica les dificultats que va patir durant la seva trajectòria. Després d'haver passat els dos exàmens teòric i pràctic, el col·legiat es va sotmetre al reglamentari partit d'examen i explica: "L'informador del meu primer partit d'examen tenia un ull de cristall, casualment i jo era cec de l'ull esquerre".
D'altra banda, la seva veterania també va ser un factor determinant "Que entrés tant veterà va ser un inconvenient perquè a mesura que anava pujant categories vaig desenvolupar molta passió i m'hagués agradat començar abans".
El diumenge passat, un àrbitre va ser brutalment agredit al Masnou, després d’un partit de futbol base de la categoria Aleví S11, entre l’Atlètic Masnou i el CE Llinars. L’agressor seria el pare d’un dels jugadors de l’equip visitant, que hauria atacat al col·legiat a l’aparcament del camp un cop finalitzat el partit. Com a conseqüència, l’àrbitre va haver de ser hospitalitzat i actualment es troba de baixa laboral. Sobre això Julio creu que "La gent no sap diferenciar el que és el futbol d'elit amb el futbol base. No ens podem oblidar que l'àrbitre està allà només per fer la seva feina".
