Mariángel Alcázar: "He estat al despatx oval amb quatre presidents diferents"

Barcelona

“No sé si soc la que més en sé, però segurament soc la que fa més anys que la segueix”, afirma Alcázar amb humilitat. La periodista, que ha cobert la monarquia espanyola des de fa 40 anys, reconeix que la informació sobre la Casa Reial ha estat tradicionalment hermètica, envoltada de mites i llegendes. “Moltes vegades, la gent que parla no està ni dins del teatre”, diu, en referència als qui opinen sense accedir a fonts directes.

La seva trajectòria professional va començar per casualitat. L’any 1973, mentre esperava començar els estudis universitaris, va veure un anunci al Noticiero Universal —el Ciero— que buscava personal. Aquell mateix dia, 20 de desembre, va ser assassinat Carrero Blanco. “Vaig pujar a la redacció i em vaig quedar fascinada. Vaig dir: això ho vull fer”, recorda. Després d’una etapa al Ciero, va passar al Periódico i més endavant a La Vanguardia, on va consolidar la seva especialització en temes monàrquics.

El seu vincle amb la Casa Reial va començar a Mallorca, amb les regates d’estiu i la presència de figures com Lady Di, el rei Joan Carles i un reguitzell de famosos. “Era com una jornada de portes obertes. El rei passava per davant teu, i tu podies observar, escoltar, interpretar”, explica. Aquesta observació constant, sense declaracions oficials, li ha permès desenvolupar una capacitat d’anàlisi que considera clau: “Veure una pel·lícula muda moltes vegades et fa entendre l’argument”.

Alcázar ha estat present en viatges oficials arreu del món, incloent-hi Egipte i la Casa Blanca, on ha compartit espais amb presidents com Obama. Tot i la proximitat amb els reis, manté una actitud professional i discreta: “No vaig a saludar-los. Ja els veig prou sovint”.

Una de les anècdotes més curioses de la seva carrera és quan la reina Letícia li va posar la princesa Elionor en braços durant unes regates a Palma. “Em va dir: ‘Pesa bastant, eh?’ I me la va donar. La vaig agafar com si fos la meva neboda”, recorda. Anys més tard, la reina va explicar a la seva filla que Alcázar l’havia tingut en braços, i la periodista li va mostrar la fotografia.

Tot i la complicitat amb el rei Joan Carles, Alcázar desmenteix qualsevol llegenda: “No vaig tenir res a veure amb aquest senyor. Simplement, parlava amb mi perquè jo no frivolitzava la informació, però tampoc la tractava com si fos una missa”. La seva manera de comunicar, més lleugera i propera, contrastava amb el to solemne dels seus col·legues homes, i això la va fer destacar.

Filla de pares aragonesos, va créixer al Turó de la Peira i després a Sant Martí, en una cooperativa de vivendes impulsada per moviments cristians amb inquietuds socials. “El meu pare ens va integrar a la cultura catalana. A casa parlàvem castellà, però amb els nebots parlo en català”, explica. El primer disc que va comprar va ser Ara que tinc 20 anys de Joan Manuel Serrat, i encara recorda el primer concert al Coliseum, des del galliner.

La música ha estat sempre present en la seva vida: Mustaki, Alejandro Sanz, Sabina... “El cor partit serveix per plorar i riure. És polivalent”, diu. I entre les anècdotes més divertides, confessa que té un vestit de flamenca guardat a l’armari: “No me l’he posat mai. Potser me’l poso per la festa, però no per la cerimònia”.

Amb més de 50 anys de professió, Maria Àngels Alcázar continua analitzant la monarquia amb rigor i perspectiva. “Ara parlen massa. Abans només parlaven amb discursos. La institució no ha d’entrar al dia a dia”, conclou. Una veu que, des de la primera fila, ha sabut escoltar, interpretar i explicar el que molts només intueixen.

Les cançons de Mariángel Alcázar:

• You've got a friend - James Taylor
• Le Meteque - George Moustaki
• Ara que tinc vint anys - Joan Manuel Serrat
• Corazón partío - Alejandro Sanz
• Nessum Dorma - Interpretada per Luciano Pavarotti
• La gata bajo la lluvia - Rocío Dúrcal
• Eu se que voi te amar - Caetano Veloso
• La Bikina - Luis Miguel