Un centenar d'escoles concertades reben diners públics malgrat ser elitistes

Barcelona

Un 34% del pressupost que el departament d'Educació destina anualment als concerts educatius va a parar a centres privats que perpetuen la segregació i que no atenen gairebé cap alumne vulnerable. És una de les dades recollides en un informe de la Fundació Bofill que denuncia que el sistema "no es pot permetre" destinar 402 milions d'euros públics a escoles que volen ser elitistes.

L'informe, elaborat per l'experta en segregació escolar de la Fundació Bofill María Segurola, apunta que gairebé 7 de cada 10 escoles concertades han aplicat de forma efectiva el pacte contra la segregació escolar que va promoure el síndic de greuges, per aconseguir que a les aules es reflecteixi la diversitat que hi ha al barri on estan ubicades les escoles. Són centres que de mitjana escolaritzen un 33% d'alumnat en situació vulnerable, un percentatge molt proper a la mitjana dels infants en risc de pobresa a Catalunya, que és del 35%. I entre aquests, hi ha un 9% on més de la meitat dels estudiants pertanyen a famílies nouvingudes o amb pocs recursos.

L'informe, que ha analitzat la composició de les aules de i3 i i4 d'escoles ubicades en localitats de més de 10.000 habitants, adverteix, però que hi ha un 31% de centres directament elitistes o que encara tenen molt camí a recórrer per ser realment diverses.

En el primer grup, segons la Fundació Bofill hi ha 105 escoles que representen el 21% del total de la concertada. Són centres grans, ubicats especialment en barris amb poca vulnerabilitat socioeconòmica, que ofereixen moltes més places de les que, per padró, es necessiten a la zona on estan ubicades. Això fa que escolaritzin alumnat benestant d'altres zones i municipis i que en el millor dels casos només tinguin un o dos alumnes en situació vulnerable per grup, quan la mitjana a Catalunya és de sis estudiants amb l'etiqueta de NESE B. Aquests centres, segons l'informe, deixen vacants el 60% de les places reservades per a alumnes vulnerables.

Condicionar el concert a l'escolarització d'alumnat vulnerable

Amb la pròxima renovació dels concerts, la Fundació Bofill demana condicionar-la a l'escolarització d'alumnes vulnerables de l'entorn, a ajustar l'oferta al padró i a ser transparents amb el cobrament de quotes. També reclama que l'incompliment comporti la retirada dels concerts. L'entitat lamenta que actualment els acords de concerts "no són prou explícits ni exigents" i considera "imprescindible" revisar com s'ajusten a la normativa actual i establir acords "més concrets, exigents i vinculats".

Segurola també recorda que els alumnes vulnerables han de tenir l'escolarització gratuïta, també a la concertada, i que no els facin pagar preus excessius per activitats extracurriculars.

L'autora de l'informe opina que si la voluntat política ha permès retirar els concerts educatius a les escoles que segreguen per sexe, també s'ha de poder fer amb la segregació socioeconòmica.

L'escola cristiana diu que totes les concertades compleixen el pacte

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) assegura que prop del 80% de les escoles concertades escolaritzen més d’un 10% d’alumnat en situació de vulnerabilitat: la meitat dels centres escolaritzen entre un 10 i un 30% d'aquests alumnes i un 27% n'escolaritza més del 30%. I les que no hi arriben, diuen, també compleixen la normativa perquè totes reserven el 2% de places per a aquests estudiants.

La FECC assegura que són les famílies vulnerables les que trien on matricular-se, i no se les pot obligar a anar a centres que no han triat. A més, considera la segregació escolar està fortament condicionada per la segregació residencial: hi ha barris o municipis on ni la pública ni la concertada arriben al 10% per la realitat social.

Les escoles no segreguen, diu la FECC, que assegura que "el que realment segrega és que l’educació no sigui gratuïta per a tothom", com diu la LEC.