Xavier Mas Craviotto: "Tots portem màscares per relacionar-nos amb el món"

Barcelona

Filòleg, poeta i escriptor. Xavier Mas Craviotto (1996) va guanyar el premi Documenta amb La mort lenta, i després de La pell del món, presenta la seva tercera novel·la. Animals inexpressius és un recull de deu contes sobre màscares, però sobretot sobre els ulls que s'hi amaguen darrere.

Fum

"És un llibre teranyina", diu l'autor. "No són relats aïllats, perquè a la vida cap història ho és. Tot el que fem té implicacions en la vida dels altres, i tenia ganes de fer que cada cosa que fan els personatges pugui tenir repercussions en els d'altres contes". Tots ells viuen atrapats en una inèrcia que els avorreix, i que en algun moment, els obliga a mirar enrere. "Se senten marcats per la idea del fracàs. S'adonen que fins llavors han viscut sotmesos a una mecanització de les emocions, a una rutinització de les relacions. En algun moment del relat veuen que tot allò que han construït és fum, però que ja és massa tard per fer alguna cosa".

Màscares

El títol prové d'una citació de David Foster Wallace, un referent que va ser clau per escriure la novel·la. "Ell parla dels animalons inexpressius, i explica que els humans només juguem amb les configuracions del buit. Tots portem màscares per relacionar-nos amb el món. Tots som façanes on amaguem un univers fosc a dins". I és justament aquí on Mas Craviotto es fixa per construir els seus protagonistes. "M'agrada furgar en aquells replecs humans on tapem allò que no surt quan interactuem amb els altres. Al final, és molt constitutiu de qui som. Aquests són personatges foscos, però alhora molt perduts. És un llibre fet de gent trista, i això els fa despietats amb els altres, però sobretot amb si mateixos".

L'autor

Animals inexpressius es va escriure entre Navàs i Bristol, on l'autor ha treballat com a professor de català i cultura catalana a la universitat. "Entre classe i classe escrivia, i després polia molt. És on dedico més esforços. Anar fent passades i passades buscant la paraula justa, la imatge". Amb vint-i-nou anys, moltes vegades se'l presenta com a escriptor jove, però Mas Craviotto prefereix defugir l'etiqueta. "L'edat és una variable molt poc interessant quan parlem de literatura i és fàcil caure en discursos condescendents i paternalistes. Prefereixo que es parli dels llibres", afirma.