Anna Bosch: "Putin en persona és poca cosa, però té mirada de gel"

barcelona

La periodista Anna Bosch ha passat pel Llapis de Memòria per compartir les cançons que han marcat la seva vida, i a través d’elles, repassar una trajectòria plena de vivències i aprenentatges. Bosch ha parlat de la seva vocació, de l'experiència com a corresponsal, de la seva relació amb la salut mental i de la Barcelona preolímpica.

Bosch ha estat corresponsal de Televisió Espanyola a Moscou, Washington i Londres. Si hagués de triar una ciutat per viure, es quedaria amb Washington, però amb condicions: “Quan hi vaig viure, tenia el millor de dos mons: natura i qualitat de vida, però amb estatus laboral europeu”. Per fer periodisme, no té cap dubte: “Washington, mentre continuï sent la capital del món”.

Una de les cançons que ha triat és J’aime les gens qui doutent, d’Anne Sylvestre. “Amb els anys m’he tornat més relativista. Em provoquen rebuig les persones que ho tenen tot clar. Quan ets jove tens moltes certeses, però amb el temps t’adones que no tot és blanc o negre”.

També ha sonat Com ho fa el vent, de Serrat, que Bosch considera el seu himne des dels cinc anys. “Jo volia viure com ho fa el vent, lliure entre la gent”. I Ja soc aquí, del Gato Pérez, que representa la seva Barcelona dels vuitanta: “És la Barcelona del Celeste, del Bikini, de la salsa i la rumba. Una Barcelona nostra, pre-franquícies, que començava a posar-se guapa”.

La seva primera corresponsalia va ser a Moscou, en plena crisi econòmica i amb l’arribada de Vladímir Putin. “Vaig sentir fred físic quan el vaig tenir a prop”. Bosch ha reflexionat sobre la complexitat de Rússia: “No tot és justificable, però gairebé tot és explicable. Rússia té una lògica diferent, més vertical, més autoritària”.

També ha parlat de la Unió Europea, a qui ha dedicat una de les cançons del programa: l’Himne Europeu de Beethoven. “No soc de banderes ni d’himnes, però aquest em fa emocionar. La idea europeista m’ha acompanyat tota la vida”.

Bosch ha compartit obertament la seva experiència amb la salut mental. “Vaig caure en una depressió profunda i vaig trigar a dir-ho. Van ser tres amigues les que em van obligar a posar-me en mans de professionals. Em van salvar la vida”. Avui dia, assegura que està bé: “He après a conèixer-me millor, a veure els senyals i a demanar ajuda a temps”.

La cançó que ha triat per tancar el programa és This is my life, de Shirley Bassey. “Qui m’hauria de dir que agrairia els dies foscos? Però gràcies a ells, ara tinc eines perquè s’apagui menys sovint la llum”.

Les cançons de l'Anna Bosch:

• Et pourtant - Charles Aznavour
• Les Gens qui doutent - Anne Sylvestre
• Com ho fa el vent - Joan Manuel Serrat
• Ja sóc aquí - Gato Pérez
• Ode to Joy - Beethoven
• This Is My Life - Shirley Bassey
• Hungry Heart - Bruce Springsteen