Els Parcs Naturals, sense treballadors a partir del novembre

El 29 d'octubre finalitza el programa temporal de gestió bàsica d'espais naturals protegits. Aquest és un programa que, durant tres anys, ha donat feina a 38 tècnics en diversos Parcs Naturals de Catalunya. Amb la finalització d'aquests contractes, molts Parcs Naturals, especialment els gironins, es veuran molt impactats per una falta de treballadors, arribant a perdre més del 50% del seu personal.

En destaca el cas del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, un dels exemples més extraordinaris d’arreu del país, el qual perdrà el 100% dels tècnics i administratius que el gestionen, romanent, només, el director del parc. Un altre cas complex és el del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter que tindrà una pèrdua del 83,3% dels seus tècnics.

Per aquest motiu, més de 200 professionals, sota el paraigua del sindicat de treballadores i treballadors de l'administració de Catalunya, IAC-CATAC, expressen un malestar profund i generalitzat per la gestió històrica dels parcs. Una gestió que, a més a més, expliquen que és cada cop més difícil arran del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o la gran afluència de gent que hi ha a la natura d'ençà que va acabar la pandèmia. Per aquestes raons, creuen que perdre massa muscular de treballadors és l'última cosa que necessiten i denuncien un abandonament sistemàtic per part del Govern, a qui demanen respostes urgents i contundents.

Santi Ramos, biòleg del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, ha explicat a l’Aquí Girona que la situació és insostenible i es nota en el dia a dia. “Abans de la contractació d’aquests 38 treballadors, ja patíem molt els que estàvem als Parcs Naturals. Aquests 38 són per mantenir una situació que no pot degradar-se més, sense aquests 38 és dramàtic. Tenen sort que tenim molta vocació”.

Aquest setembre van tenir lloc unes trobades entre el Departament de Territori i el sindicat per enfocar la realitat dels Parcs Naturals a partir del novembre. Des de SER Catalunya s’ha consultat a la Generalitat sobre les conclusions d’aquestes trobades. El Govern assegura que el seu objectiu principal és garantir el bon funcionament dels Parcs Naturals. Diuen que les places afectades corresponien a programes amb una periodicitat i objectius determinats i que, per tant, simplement finalitzen aquests programes i els parcs continuen funcionant com ho feien fa tres anys. D'altra banda, també asseguren estar treballant per dotar als parcs de places estructurals i estables, i demanen temps, però compten en poder fer-les efectives a inicis de l'any vinent.

Des del sindicat, però, estan en desacord en què les feines fetes per aquests treballadors siguin únicament tasques pertanyents al programa pel qual havien estat contractats. Asseguren que aquests professionals han realitzat labors pertanyents als Parcs Naturals, labors estructurals, i que, sense la seva ajuda, només es podran dur a terme les feines més bàsiques del dia a dia i s’hauran de descuidar tasques de protecció i seguiment de la biodiversitat, de gestió de turisme sostenible o de conservació de la senyalització i els camins dels Parcs Naturals.

D’altra banda, els treballadors indiquen que, durant aquestes reunions que han portat a terme al setembre, ha estat el primer cop que han rebut una resposta positiva de les institucions i el primer cop en què el Govern reconeix la falta d’aquestes places estructurals. Tot i això, Ramos explica que des del sindicat reclamen “respostes més concretes, no només bones voluntats” per solucionar un problema que pot portar al col·lapse els espais naturals gironins i catalans.

Paral·lelament, aquest migdia la consellera de Territori i portaveu del Govern Sílvia Paneque ha refet el discurs del Govern. Des de la conselleria han admès la necessitat de generar places de gestió als Parcs Naturals, exposant que hi havia treballadors encadenant contractes temporals des de feia més de 20 anys, els quals impossibiliten el correcte funcionament dels parcs. Per aquest motiu, des de la Generalitat generaran, durant aquesta tardor, 38 noves places públiques estructurals per a la millora de la gestió dels parcs, les quals preveuen que puguin incorporar-se de cara a l'inici de l'any 2026.

Una de les propostes que compta amb més acceptació a l'hora de solucionar els problemes que arrossega la gestió dels Parcs Naturals, és la creació de l'Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT), un òrgan que gestionaria l’activitat i la regularització dels parcs catalans. La llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya, inspirada en models europeus, es va aprovar l’any 2020, amb la intenció de desenvolupar-ne uns estatuts el 2022 i inaugurar l’òrgan administratiu l’any 2024. Tanmateix, ara per ara, continua encallada.

Ara, després de les reunions d'aquest setembre amb el sindicat de treballadors, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, segons avançava El Periódico, ha modificat els estatuts de l'agència per a donar més pes a les agrupacions de propietaris forestals, als pagesos i als ramaders en la direcció d'aquest futur ens administratiu, posant sobre la taula una fórmula que no dona majoria ni al sector rural ni a l'ambiental.

Aquests nous estatuts de l'Agència de la Natura, són un pas imprescindible perquè aquesta estigui més a prop de començar a caminar.

Recupera l'entrevista sencera a l'inici d'aquesta notícia.