Enric Auquer: "A l'escola d'interpretació vaig sentir per primera vegada que alguna cosa se'm donava bé"

barcelona

L’actor Enric Auquer ha obert el seu “Llapis de Memòria” amb Jordi Manau a SER Catalunya, compartint un viatge sonor i emocional que recorre la seva infància, la dislèxia, la paternitat i la seva vocació artística. Amb una selecció musical tan eclèctica com íntima, Auquer ha revelat les cançons que l’han acompanyat en els moments clau de la seva vida.

Entre les peces escollides, destaca “L’alegria de viure” del Rei Heredia, que l’ajudava a entrar en el tercer acte de l’obra “El día del Watusi”, on va interpretar Fernando Atienza. “És una alegria desoladora, té una melancolia estranya que et posa la pell de gallina”, explicava. El paper, que li va valer el Premi Max a Millor Actor, el va portar a una implicació emocional extrema: “Després de les funcions, plorava molt, tremolava. Mai havia dedicat tant a un personatge.”

La paternitat ha estat un punt d’inflexió vital. “Vaig passar de ser el fill del meu pare a ser el pare de la Carmela”, confessava. Aquest canvi el va ajudar a legitimar-se com a actor i a atrevir-se a proposar amb seguretat. “Em vaig atrevir a prendre’m en sèrio quan vaig tenir la Carmela.”

Auquer ha parlat amb sinceritat de la seva dislèxia, una condició que ha marcat la seva trajectòria: “Soc molt dislèxic. No puc llegir en veu alta, he d’aprendre’m els textos de memòria.” Malgrat les dificultats, escriu idees de pel·lícules i manté un diari personal. “Estic escrivint una pel·lícula d’amor. Li estic dedicant l’amor als meus fills i a la meva feina.”

Criat entre Verges i Rupia, Enric Auquer reivindica amb orgull la seva infància rural, marcada per la llibertat, la comunitat i les arrels empordaneses. “Soc molt de poble, molt de l’Empordanet. Sempre li he trobat la gràcia”, afirma. També ha recordat el seu pas per l’institut, on va trobar refugi en l’amistat i en un professor que el va respectar i entendre: “L’Alberto Quintana em deixava estar al col·le com jo podia estar.”

Actualment, Auquer roda Cronos, una pel·lícula sobre els atemptats de la Rambla del 2017, on interpreta el cap del lloc de comandament dels Mossos d’Esquadra. “Soc l’antítesi d’un policia, però m’estic ficant en aquesta tònica de donar ordres. És un moment molt especial per als cossos de seguretat i per tota la població.”

Abans de tancar, ha fet una crida solidària com a voluntari de la Fundació Arrels, que homenatja les persones que han mort al carrer a Barcelona.

Amb cançons de Brian Eno, Gino Paoli, Air i Enemic Interior, Enric Auquer ha dibuixat un retrat honest, sensible i compromès. Un “Llapis de Memòria” que confirma que, més enllà del talent, el que defineix l’actor és la seva capacitat de connectar amb les emocions i amb les persones.

Les cançons d'Enric Auquer:

• Alegría de Vivir - Ray Heredia
• Sabu Yerkoy - Ali Farka Touré
• Alone in Kyoto - Air
• Il cielo in una stanza - Gino Paoli
• 1/1 - Remastered 2004 - Brian Eno
• Camisa De Força - Enemic interior
• Merry Christmas Mr.Lawrence - Riyuichi Sakamoto
• Watusi '65 - Els Surfing Sirles
• Enfant Terrible - Lyra Valenza