“Tots ens creiem tolerants fins que ens toca de prop”: Alauda Ruiz de Azúa presenta ‘Los Domingos’

Barcelona

L’Ainara té 17 anys i li demana al seu pare poder passar uns dies en un convent. Vol ser monja. I de clausura. Amb aquest plantejament comença Los domingos, la nova pel·lícula d’Alauda Ruiz de Azúa, que després de sacsejar-nos amb Cinco lobitos i la sèrie Querer, torna a col·locar-nos davant del mirall. Aquesta vegada per parlar de la fe, la vocació i la manera com les famílies reaccionen davant d’allò que no entenen.

“He volgut ser molt honesta amb tots els punts de vista. No imposar res a l’espectador. Que pugui conviure amb els personatges i decidir amb quin punt de vista se sent més còmode”, explica la directora a El Balcó. Ruiz de Azúa va començar el projecte immersa en un llarg procés de documentació. Va parlar amb monges, amb famílies, amb joves que s’han plantejat la vocació, i “No totes acaben entrant a l’ordre, però gairebé totes ho viuen amb molta soledat i sentint-se molt jutjades”, comenta.

La fe i la vulnerabilitat adolescent

Des d’una mirada laica, la cineasta reconeix que li costava “comprar la hipòtesi” d’una jove enamorada de Déu. Però després del rodatge admet que hi ha una recerca molt pura darrere d’això, una necessitat de refugi, de certesa i de sentit. La pel·lícula, diu, connecta sorprenentment bé amb el públic adolescent: “Entenen la vulnerabilitat d’Ainara. Són més tolerants que nosaltres, els adults. Si alguna cosa et fa feliç, qui sóc jo per jutjar-te?”

A Los domingos hi ha menjars familiars aparentment tranquils, converses incòmodes que s’allarguen més del compte i silencis tan espessos que es podrien tallar amb un ganivet. Darrere d’aquella estampa domèstica que podria semblar perfecta, Alauda Ruiz de Azúa retrata les tensions que sorgeixen quan la fe, les decisions personals i la família xoquen en un mateix espai. La pel·lícula posa sobre la taula una pregunta que ressona més enllà del cinema: fins a quin punt som capaços d’acceptar allò que ens resulta incomprensible? “Tots ens creiem molt tolerants fins que això ens toca de prop”, reflexiona la directora, que assegura que moltes persones li han confessat haver-se sentit identificades amb Maite, la tia de la protagonista: “Molta gent m’ha dit: ‘Jo sóc Maite, la tia que creia ser oberta i després s’adona que no tant’”. Ruiz de Azúa convida així a mirar-se al mirall i qüestionar una tolerància que sovint només mantenim mentre no ens interpel·la emocionalment.

Per donar vida a aquesta història, Alauda va reunir un repartiment que semblés una família de veritat. Blanca Soroa, la jove actriu que interpreta Ainara, va aparèixer després d’un llarg càsting a escoles de Bilbao: “Té una llum molt especial, transmet veritat amb la mirada. Afirma que era molt necessari trobar algú capaç de fer creïble un misteri com el de la fe, i no era una labor fàcil.

Nagore Aranburu —que ja havia treballat amb Ruiz de Azúa a Querer— dona vida a la mare priora. “Li vaig dir: ‘Tinc una proposta que no pots rebutjar’. I va dir que sí. Ella entén molt bé la humanitat i la serenor d’aquest personatge, explica la directora.

El pròxim repte: una sèrie sobre OnlyFans

Després de Los Domingos, Alauda Ruiz de Azúa ja escriu una nova sèrie amb Eduard Solà sobre el món d’OnlyFans i la creació de contingut sexual. Ens avança rient que, francament, i com bé tots podrem veure, no té res a veure amb el que ha fet fins ara. Los Domingos, la pel·lícula guardonada amb el premi Concha d’Or a Sant Sebastià, arriba als cinemes el 24 d’octubre, i promet consolidar Alauda Ruiz de Azúa com una de les veus més lúcides i sensibles del cinema espanyol contemporani.