El Llapis de Memòria de l'actor Pep Munné: del futbol a la interpretació per un turmell trencat

Barcelona

L’actor Pep Munné ha passat pel Llapis de Memòria de SER Catalunya per repassar una trajectòria marcada per canvis de rumb, moments de pausa i una dedicació constant a l’ofici. Munné ha compartit records que van des dels seus inicis com a futbolista fins a la seva consolidació com a actor, tant en teatre com en cinema i televisió.

Tot i ser una cara coneguda per generacions de catalans, Munné ha viscut etapes de silenci professional. “Vaig passar deu anys molt durs, sense feina ni a Catalunya ni a Madrid. Quan no estàs en l’imaginari de la gent, no existeixes”, explica. Malgrat això, ha sabut reinventar-se, impulsant projectes propis com Esper o Gil de Biedma, que han tingut molt bona acollida.

Recentment, ha tornat als escenaris amb Freshwater, l’única obra teatral escrita per Virginia Woolf, en una producció coral dirigida per Albert Arribas. “És una feinada, però no puc viure sense això. El teatre forma part de la meva vida”, afirma. L’obra es representa al nou espai escènic La Fàbrica fins al 26 d’octubre.

Munné ha compartit també els seus orígens artístics, que es remunten a un concurs de poesia escolar on la seva àvia, actriu, li va recitar uns versos. Tot i això, el futbol va dominar la seva joventut. Va jugar al Barça juvenil i al Rayo Vallecano, però una lesió el va portar a presentar-se a les audicions de Godspell, el primer musical americà produït a Espanya. “Em van agafar de 500. Va ser un mal d’estómac i una escala cap al cel”, recorda.

La seva relació amb el món teatral català ha estat complexa. “No he trepitjat mai la sala gran del Teatre Nacional ni del Lliure. No pertanyo a cap grup ni família teatral, i això fa que sigui difícil entrar-hi”, lamenta. Tot i això, no guarda rancor: “No em queixo. He treballat molt i la consciència la tinc tranquil·la”.

En l’espai musical del programa, Munné ha triat cançons que han marcat la seva vida: Don’t Let Me Down dels Beatles, Paraules d’amor de Serrat, Bird on the Wire de Leonard Cohen i Stairway to Heaven de Led Zeppelin. “Leonard Cohen és la meva consciència. Tot el que diu és veritat”, afirma.

Amb 72 anys i dos fills joves —un ballarí i una futura actriu—, Munné es manté actiu i inspirat. “No tinc ganes d’enamorar-me, però sí d’estimar. M’agrada l’amor serè, sense gelosia ni passió desbordada. És l’edat”, diu amb serenitat.

El programa ha tancat amb Beethoven, una elecció que resumeix el moment vital de l’actor: profund, estable i ple de sensibilitat. “Com més el conec, més el valoro. És una bèstia”, conclou.

Les cançons de Pep Munné:

• Don’t Let Me Down – The Beatles
• Paraules d’amor – Joan Manuel Serrat
• Ma solitude – Georges Moustaki
• Bird on the Wire – Leonard Cohen
• Stairway to Heaven – Led Zeppelin
• Tercer moviment de la Setena Simfonia – Ludwig van Beethoven