Antonio de la Torre: "Un nominat a 15 Goya hauria de dir una altra pel·lícula, però la meva preferida és Xanadu"

Barcelona

L’actor Antonio de la Torre ha compartit al Llapis de memòria de SER Catalunya un viatge íntim per la seva trajectòria vital i professional, des dels primers passos en el teatre infantil fins a la consolidació com a referent del cinema espanyol. Amb una conversa plena de reflexions, humor i emoció, de la Torre ha repassat els moments clau que han marcat la seva vida, des de la infantesa a Màlaga fins al rodatge submarí de Los tigres, el nou film d’Alberto Rodríguez que s’estrena el 31 d’octubre.

L’actor interpreta un submarinista industrial en una història ambientada a Huelva, un escenari que descriu com “marcià, amb una biodiversitat brutal i una atmosfera que sembla Nova York de nit”. El rodatge sota l’aigua, amb equips especialitzats i escenes que requerien hores de preparació per a uns segons en pantalla, ha estat una experiència física i emocional intensa: “Rodar sota l’aigua és com ser astronauta. Si no tens un bon dia, pot ser una angoixa”.

De la Torre també ha parlat de la seva formació a la Universitat Complutense, on va estudiar periodisme i va conèixer figures com Alberto San Juan, Willy Toledo, Pilar Castro o Ernesto Alterio. “Jo pensava que faria carrera com a còmic, però la vida et porta per camins inesperats”, ha dit. El seu pas per Canal Sur, on va treballar com a periodista fins als 38 anys, va coincidir amb el seu primer Goya, moment en què va decidir fer un gir definitiu cap a la interpretació.

Un dels moments més emotius de l’entrevista ha estat el record dels seus pares. “Cristina Rota ens va dir que han de passar set anys des d’una tragèdia per poder usar-la com a material emocional. Jo no ho entenia, però un dia, rodant una escena, van aparèixer el meu pare i la meva mare en el meu horitzó. Vaig entendre que el dol s’havia transformat en força”. La seva mare, especialment, és una figura recurrent en la seva memòria, associada a cançons com Mirando al mar de Jorge Sepúlveda, que escoltaven junts a l’apartament familiar a la Cala del Moral.

També ha recordat el seu germà Quique, mort recentment, a qui ha dedicat la cançó Me quedo contigo dels Chunguitos, i el productor José Antonio Félez, a qui considera un pare professional: “Em va dir que no només viuria d’això, sinó que un dia ja no voldria treballar més amb ell. I tenia raó”.

L’actor reflexiona sobre el canvi cultural i tecnològic actual, criticant la mercantilització de les relacions personals a través de les xarxes socials i la pèrdua de capacitat de concentració: “Tenim tot el saber universal al mòbil, però ens costa parar i mirar-nos als ulls”. Com a pare, expressa preocupació per la gestió de l’ansietat i la frustració en els joves, i reivindica el valor de la cultura com a espai de resistència i connexió.

Amb 15 nominacions als Goya i una carrera marcada per la tenacitat, Antonio de la Torre es mostra fidel a una idea: “La vida és dolor i alegria. I cal viure-la amb les dues coses”.

Les cançons d'Antonio de la Torre:

• 10 razones para vivir - Danza Invisible
• Don't Walk Away - Electric Light Orchestra
• Mirando al mar soñé -Jorge Sepúlveda
• Me quedo contigo - Los Chunguitos
• Highway to Hell - AC/DC
• A Mis 40 y 10 - Joaquín Sabina
• Mediterraneo - Los Rebeldes
• A pedir su mano - Juan Luis Guerra